Blog / Recent press articles

Situem-nos en els darrers anys del segle XIX. Bona part dels científics més eminents donaven per suposat que l’edifici de la física estava pràcticament finalitzat. No esperaven cap resultat ni cap avenç espectacular, ja que es considerava que la física donava respostes solvents a pràcticament tots els fenòmens. Així, molts científics que treballaven a universitats de primera línia (Harvard, Berlin, etc) desaconsel...

[Llegir la resta de l'article...]

Els discursos polítics de caràcter legitimador inclouen paraules que es pretén tindrien la virtut d’oferir una solució profunda i immediata pel simple fet de pronunciar-les. No caldria explicar-les o concretar-les massa, els seus efectes terapèutics s’imposarien per la seva lògica inherent. Son les “paraules màgiques” de la legitimació. Hi ha bastant exemples: conflictes de cultures?: “interculturalitat”,...

[Llegir la resta de l'article...]

La decisió del president Puigdemont de sotmetre’s a una votació de confiança ha estat una jugada intel·ligent que permet reflexionar de nou sobre els objectius, aliances i estratègies que li convenen al país. Paradoxalment, l’anomenat “procés polític” no s’ha reforçat desprès de les eleccions del 27-S malgrat disposar els independentistes d’una majoria absoluta en el Parlament. S’ha pe...

[Llegir la resta de l'article...]

Els humans vivim la vida embriagats de llenguatge. Des de petits col·leccionem paraules, que no son sinó abstraccions només llunyanament relacionades amb la realitat del món. En general ens falla l’autopercepció. Quan no estem atents, que és quasi sempre, la imatge que ens retornen els nostres miralls lingüístics acostuma a ser tan complaent com irreal. El llenguatge és el nostre alcohol, la nostra droga permanent.  La ci&...

[Llegir la resta de l'article...]

A vegades algunes reflexions filosòfiques ens acosten més que cap altra disciplina a captar l’essència d’una multitud de fenòmens que apareixen dispersos. Quan Kant i Hegel es plantegen en què consisteix una organització política racional no ho fan des de visions propícies a autoenganys ingenus sobre la condició humana, sinó des de la premissa d’unes tendències individuals i socials antagòniques...

[Llegir la resta de l'article...]

Les relacions humanes expressen sovint relacions de poder. Es té poder sobre els altres quan s’aconsegueix que facin el que tu vols que facin malgrat els altres no vulguin fer-ho, o quan ets capaç d’impedir que facin allò que volien fer si tu no vols que ho facin. En el context internacional les grans potencies pugnen per establir i mantenir un poder hegemònic en algunes àrees geogràfiques, tractant alhora de foragitar el d’altres pot&e...

[Llegir la resta de l'article...]

Crec que l’habitual separació entre les “ciències naturals” i les “humanitats”, les “dues cultures” (amb les ciències socials deambulant entre ambdues) va en detriment dels coneixements i conclusions pràctiques dels dos àmbits. Hi ha dos errors genèrics en l’anàlisi del comportament humà que ho exemplifiquen. D’una banda, el biologisme defensat sovint des de posicions conservadores en ...

[Llegir la resta de l'article...]

Els actors polítics de les democràcies sempre parlen del futur. És un discurs construït sovint en termes d’una projecció millorada del present que inclou almenys una de dues preconcepcions: la història té un caràcter obert i algun significat final. Son dues idees independents. La primera no implica la segona ni a l’inrevés. La historia pot ser oberta sense que tingui cap significat. En biologia evolutiva sabem que és...

[Llegir la resta de l'article...]

Pensem bé la política? Crec que els autors que han pensat millor la política son sovint aquells que mostren que la política no es pot acabar de pensar bé. Hi ha tant raons teòriques com pràctiques que expliquen aquest fet. D’una banda, cada concepció política selecciona i prioritza un tipus de llenguatge i tot un conjunt de valors, marcs conceptuals i objectius molt diversos: l’ordre i la seguretat; els drets i lliberta...

[Llegir la resta de l'article...]

Les organitzacions públiques i privades de les democràcies (partits, grans corporacions, etc) presenten sovint faccions internes, “guerres externes” amb altres actors i un discurs senzill, a vegades demagògic. Tenen un aire de República romana. I aquí apareix un nom: Shakespeare. Les seves obres de temàtica romana, especialment Coriolà i Juli César ofereixen elements per entendre les relacions d’aquests actors polí...

[Llegir la resta de l'article...]