Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

Els ciutadans i les institucions de Catalunya estem entrant actualment en una fase decisiva, la de situar-nos en el món des de la nostra personalitat nacional diferenciada. És la fase de l’ emancipació política col·lectiva. Tal com he dit en alguna ocasió, en els termes “civilitzats” d’una democràcia del segle XXI no resulta legítim obligar als ciutadans d’una col·lectivitat nacional a romandre dins d’un estat en contra de la voluntat de la majoria. En termes polítics això resulta completament i...

[Llegir la resta de l'article...]

Quan un partit polític rellevant anuncia canvis en les seves bases ideològiques, en el seu programa o en la seves estratègies mereix que es dediqui atenció a les novetats que anuncia. És el cas dels documents aprovats pel PSOE en el seu Consell Territorial celebrat a Granada (6 de juliol 2013). Uns documents que han estat presentats en mitjans de comunicació per alguns dels dirigents socialistes, inclosos alguns del PSC, com un gir radical en l’aprofundiment vers un model federal. Es dona la c...

[Llegir la resta de l'article...]

  Quan viatges pel món ràpidament constates que el que més es coneix de Catalunya són dues referències clares: Barcelona i el Barça. Arran del procés polític actual en favor del dret a decidir i a una potencial independència, Catalunya ha passat a ser en molt poc temps més coneguda com a un país dotat de personalitat nacional diferenciada. Però en termes de coneixement, les dues “marques” catalanes per excel·lència segueixen sent la capital i el Barça. Es tracta de dos actius que singulari...

[Llegir la resta de l'article...]

  Un tema estudiat des del període clàssic és el de la importància que té,  més enllà del seu contingut concret, la presentació dels arguments de caràcter legitimador per la seva eficiència política.La importancia de la “retòrica”. Malgrat el desprestigi semàntic del terme “retòrica” des dels temps de la modernitat (Hobbes) –sovint associat a la superficialitat i l’engany dels discursos-, sembla clar que la manca de reflexió sobre els seus continguts propicia que l’emissor utilitzi un...

[Llegir la resta de l'article...]

En un dels seus informes, les Nacions Unides estableixen de manera contundent que les polítiques del reconeixement dels grups nacionals i culturals formen part del progrés de la dignitat humana. Els valors legitimadors claus son les llibertats individuals i col•lectives, el pluralisme polític i la democràcia. Quan les regulacions constitucionals o les polítiques pràctiques són deficients respecte a aquest valors, estem davant de democràcies de mala qualitat i de versions degradades de l’estat de...

[Llegir la resta de l'article...]

Fins fa pocs anys, les teories tradicionals de la democràcia i del constitucionalisme, així com el dret i les pràctiques internacionals consideraven els estats com actors polítics dotats d’una permanència il•limitada. Tanmateix, sabem que la realitat no acostuma a coincidir amb el que les lleis diuen que és la realitat. Tots els estats són nacionalistes, inclosos els liberal-democràtics. D’una banda, la majoria dels estats s’han atribuït unilateralment el dret a l’autodeterminació, prohibint ...

[Llegir la resta de l'article...]

Quan prenem decisions morals en les que estem personalment implicats, ¿és la nostra racionalitat la que ens guia o més aviat ho fan les nostres emocions?. Usem bé la racionalitat en el moment de prendre aquestes decisions?. Aquest tipus de qüestions han preocupat a un gran nombre de filòsofs durant segles. Tanmateix, les respostes eren moltes vegades de caire especulatiu o conjectural. El debat continua, però avui disposem d’alguns coneixements que permeten aproximar-nos a aquelles qüestions d’u...

[Llegir la resta de l'article...]

Hi ha escrits “històrics” que es revaloritzen amb el temps. Un exemple són els dos assaigs titulats Consideració del cas dels catalans i La deplorable història dels catalans, escrits entre la signatura del Tractat d’Utrecht (1713) i l’11 de setembre de 1714. Estan recollits en el llibre El cas dels catalans (Curial 1991, reedició 2012). La traducció, magnífica, es de Michael Strubell. No coneixem qui són els autors d’aquests assaigs, cosa freqüent a l’època per tal d’evitar represàlies. Del c...

[Llegir la resta de l'article...]

Quan una proposta parlamentària de diàleg-negociació per procedir a una consulta democràtica dels ciutadans d’una col•lectivitat nacional com Catalunya, avalada pel 74% dels seus representants, és rebutjada pel 90% dels diputats de la resta de l’estat, el que s’està expressant és que la democràcia espanyola té un greu problema estructural. Un greu problema de legalitat i de legitimitat. Donada la impossibilitat, un cop més, d’establir acords estables basats en el reconeixement i acomodació de la...

[Llegir la resta de l'article...]

Les decisions polítiques de les democràcies liberals no es legitimen només a partir de valors i objectius de caire democràtic o liberal. En termes generals, pot dir-se que hi ha fins a nou fonts diferents de legitimació a les democràcies actuals, associades a diverses corrents i tradicions polítiques i intel•lectuals, que les institucions i partits empren quan tracten de justificar les seves decisions: el liberalisme polític (drets individuals i col•lectius, tècniques de limitació del poder, rep...

[Llegir la resta de l'article...]