Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

 Escriure una nota d’urgència sobre un col·lega professional que va ser alhora un amic de molts anys té sempre el risc de caure en una improvisació injusta, en una parcialitat recurrent. Tanmateix, en el cas d’en Miquel tot resulta fàcil de fer. Treballar, divertir-se, teixir complicitats, dissentir. El seu tarannà personal creava una comunicació fluïda, unes empaties immediates. En temps presidits pels dogmes ideològics d’una esquerra més platònica que aristotèlica, l’estil d’en Miquel so...

[Llegir la resta de l'article...]

Vivim en el segle XXI (tecnologies, interdependència, globalització), però en certa manera estem també instal•lats en un temps de transició entre alguns dogmatismes ideològics del segles XIX i XX i un futur que s’albira ple de canvis, possibilitats i incerteses. En el camp de les idees hi ha algunes similituds amb el final del segle XVI i principis de XVII, quan les guerres de religió assolaven els camps europeus, els dogmatismes religiosos medievals estaven en crisi, però encara no s’havia entr...

[Llegir la resta de l'article...]

25 de maig 2014. Eleccions europees. De nou la paradoxa d’escollir uns representants a escala continental a través de campanyes en les que predominen els temes i la lògica dels estats i dels partits que es presenten. La Unió Europea (UE) segueix essent una molt bona idea i un gran projecte de futur, però continua pagant un quàdruple  preu que explica la percepció allunyada dels ciutadans: ser una organització “postmoderna” que no disposa de model ni d’un rumb polític clar, tenir un crònic d...

[Llegir la resta de l'article...]

En el disseny d’algunes democràcies hi ha problemes, sovint d’arrel històrica, que estan mal resolts en el seu disseny institucional o en el seu funcionament pràctic. El tema clau no resideix, òbviament, en la legitimitat dels estats de dret en general, que avui resulta indiscutible, sinó quin tipus d’estat de dret resulta més legítim i adequat en un context democràtic determinat. Un aspecte decisiu de la qualitat d’algunes democràcies és la regulació del seu caràcter plurinacional. Quan hi ha...

[Llegir la resta de l'article...]

Vista la repercussió de l'entrevista que he fet a Catalunya Ràdio aquest matí, crec que calen uns aclariments esquemàtics sobre el que realment he dit: 1) Aquestes declaracions les he fet a nivell personal (com a catedràtic de ciència política); i NO com a membre del CATN. Cal distingir els dos plans. Es tracta, per tant, d'apreciacions personals, mai d'aquest òrgan. 2) Crec que les coses s'estan fent raonablement bé en el procés. El President, el Govern i Parlament, els partits que li don...

[Llegir la resta de l'article...]

  A banda de la independència, quins models territorials podrien resultar avui suggestius per una majoria de ciutadans de Catalunya? Per respondre aquesta qüestió, un tant complexa, cal tenir presents com a mínim tres elements bàsics: les teories federals aplicades a societats plurinacionals, els casos pràctics que ofereix la política comparada, i les característiques concretes del cas a analitzar (històrics, institucionals, principals actors, cultura política, etc). La pregunta anterior ...

[Llegir la resta de l'article...]

  En els discursos polítics (documents de partits, programes electorals, intervencions parlamentàries, mítings, etc) s’empren profusament tot una sèrie de valors legitimadors: llibertat, igualtat, dignitat, democràcia, solidaritat, eficiència, etc. Habitualment, qui els introdueix no els precisa ni els quantifica gaire, sinó que es defensen d’una manera abstracta. Semblaria que entre valors convenients i desitjables mai no haurien d’haver contradiccions. Quan s’analitzen més detingudament ...

[Llegir la resta de l'article...]

  En termes europeus, els primers anys d’aquest segle seran recordats com els de l’intent fallit del “Tractat Constitucional” (2004-2005) i els de l’orientació alemanya de les polítiques econòmiques en un context de crisi (des del 2008). El relat dominant, es dirà, partia de la falsa premissa de que només hi havia una política econòmica possible: la reducció del deute i del dèficit a partir de la disminució de despesa en els serveis públics als ciutadans. El centredreta dominava a Europa, ...

[Llegir la resta de l'article...]

A ningú se li escapa que moltes vegades no resulta fàcil establir quina és l’opció més “justa” o correcta en un context determinat. Sembla ser que el sentit humà de la moral i la justícia remet a bases biològiques. Com a mínim en un sentit bàsic però profund, remet al fons emotiu que els humans compartim amb altres animals. Bona part dels mamífers semblen tenir aquesta capacitat. En l’àmbit humà, però, el llenguatge i la cultura tornen el tema molt més complex. Alguns elements que hi intervenen,...

[Llegir la resta de l'article...]

  Una de les anècdotes més conegudes de Max Planck remunta a quan era estudiant de la Universitat de Munich. El seu professor de física, J. Gustav von Jolly, el va desincentivar a que estudiés física, ja que considerava que aquesta disciplina científica s’havia completat, quedant només alguns detalls per establir. Lord Kelvin deia una cosa semblant. Malgrat aquell consell, Planck es dedicà a la física i, a partir de l’anàlisi de la “radiació del cos negre”, postulà la quantificació de l’en...

[Llegir la resta de l'article...]