spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (Desembre 2010): "Resultats coneguts, projectes nous"

 

 
En termes generals, els resultats de les eleccions al Parlament-2010 presenten similituds amb les eleccions de l’any 1995. Si ara els resultats dels cinc partits amb presència continua al Parlament presenten la sèrie numèrica 62, 28, 18, 10, 10 (participació: 60%), fa 15 anys la sèrie va ser 62, 34, 17, 13, 11 (participació: 63’6%). La posició hegemònica de CiU en els dos casos suposa un vot situat al voltant del 40%. Tot bastant similar. La novetat és la presència de dos partits més, SI i C’s.
 
També com al 1995, la pujada del PP recull un moviment de fons del seu electorat que podria anticipar la victòria a les eleccions espanyoles. De totes maneres, 18 escons son els obtinguts ja per la UCD a Catalunya al 1980. D’altra banda, resulta inevitable comentar la ocasió perduda per les dues noves forces independentistes (Reagrupament i SI) d’irrompre amb força en el Parlament. Vistos els resultats, i fent un càlcul sobre els previsibles efectes dinàmics de l’electorat independentista, una proposta electoral conjunta de SI i Reagrupament hagués obtingut al voltant de 10 diputats. Plataforma per Catalunya no ha aconseguit entrar al Parlament, però ha mostrat fortalesa suficient per estar present en alguns ajuntaments en les properes eleccions municipals del 2011. Una posició que també es dona a altres democràcies desenvolupades (Suècia, Holanda, Suïssa, etc).
 
Però, òbviament, els dos grans damnificats han estat ERC i el PSC. La formació independentista mostra quatre punts de fuga: a) les escissions del partit fan que part del seu electorat es dispersi o opti per l’abstenció; b) una altra part s’ha mostrat decepcionada pel balanç del segon tripartit -malgrat l‘impuls netament catalanista de determinades polítiques impulsades en els àmbits social, cultural i de l’acció exterior; c) es constata un efecte polític en simpatitzants de la formació –difícilment quantificable- per la postergació de Carod; i d) li ha sortit una competència directa amb altres formacions amb possibilitats d’entrar al Parlament després de les consultes independentistes realitzades en el darrer any en diferents municipis del país. ERC va possibilitar l’alternativa política als governs de CiU amb un primer tripartit liderat per Pasqual Maragall, una decisió que va ser entesa pel seu electorat malgrat les crisis internes i el barroc procés de l’Estatut. L’etapa Montilla, políticament més estable i amb èxits en algunes “polítiques sectorials”, ha fracassat, tanmateix, en la conducció de la “política general” del país. S’imposa un període de reflexió a ERC que hauria de concloure amb conclusions clares de caràcter programàtic, organitzatiu i estratègic, tant en relació a possibles acords amb el govern de CiU com en relació a la tasca d’oposició.
 
El cas del PSC és el més sagnant. La seva ha sigut una derrota contundent. Sense pal·liatius. El partit ha estat el més afectat per l’adversa sentència del Tribunal Constitucional. Fa temps que es tracta d’un partit trist. Un partit sense lideratge polític, sense expectatives i sense un programa ambiciós de futur. Un partit en les antípodes de generar entusiasme. Els sectors catalanistes del seu electorat s’han quedat sense arguments. D’una banda, el 25 diputats del partit al parlament central, que haurien pogut ser decisius, han mostrat tenir una efectivitat nul·la en la defensa dels valors i interessos del país. Son 25 representants muts; que no es fan valer. D’altra banda, l’aposta del partit per seguir mantenint un difús federalisme, que mai han concretat i del que mai han explicat com s’aconseguirà, s’ha tornat una perspectiva obsoleta desprès de la sentència del TC. El federalisme del PSC és avui mera retòrica buida. Els seus dirigents haurien de trencar amb les seves dependències mentals. Haurien de fer-se grans. Actualment el PSC és un partit que empetiteix Catalunya. Un partit que, de tenir èxit, conduiria al país a una decadència indolora. El PSC està en una cruïlla: ha de decidir si en temes d’estat i internacionals vol seguir sent una mera secció “regional”, o si es desmarca del profund nacionalisme espanyol i de la visió jacobina que presideixen les idees, la cultura política i els comportaments del PSOE.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment