spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article La Vanguardia (Febrer 2018) : "Ironia, ponts i trinxeres"

Dos estudiants surten de classe de filosofia. Un, molt afectat, li diu a l’altre: “per a tu, què és més preocupant, la ignorància o la indiferència?”. L’altre respon: “Doncs ... ni ho sé, ni m’importa”. Els girs de llenguatge dels acudits mostren sovint una ironia pràctica que ens distancia de les serioses abstraccions amb que pretenem regular la realitat. Una distància crítica que ens humanitza en impedir que ens prenguem massa seriosament les nostres pròpies ficcions conceptuals.

El llenguatge polític està ple de termes abstractes (“llibertat”, “democràcia”, “justícia”, etc) que son esquerps a les definicions precises i que sembla que no es puguin pronunciar des d’una ironia crítica. Però, de fet, el valor de les abstraccions consisteix més en obrir horitzons analítics o morals que en tancar les ambivalències i ambigüitats del llenguatge. Pensar fets polítics en aquells termes no resulta gaire prometedor, especialment en situacions de conflicte. Aquí les abstraccions no construeixen ponts, més aviat caven trinxeres.

En aquestes situacions, l’exercici analític més convenient no és anar “de l’anècdota a la categoria” sinó recórrer la direcció contrària, anar “de les categories a l’anècdota”, de les abstraccions als casos concrets. Aquests últims son sempre més rics que els conceptes que pretenen regular-los. En l’anàlisi política, Hegel te bastant més raó que Eugeni d’Ors.

La tensió institucional entre Catalunya i l’estat reflecteix una “diversitat nacional profunda” que tot apunta que no es resoldrà durant bastant temps. La única cosa que sembla estable és el manteniment del problema. Sobra retòrica ampul·losa sobre “l’estat de dret” o “la democràcia” i manquen propostes basades en les democràcies plurinacionals pràctiques.

Un reconegut jurista espanyol ha dit que “no hi ha lleis a Catalunya per respondre als seus principals problemes”. A això el jurista ho anomena “anomia”. Crec que s’equivoca. Efectivament, les lleis espanyoles vigents a Catalunya no tenen capacitat de resposta. Tanmateix, el problema no és d’anomia, sinó de “apolítica” i de manca d’horitzons mentals oberts i informats. Pretendre que la legalitat, tal com és interpretada per les institucions de l’estat, és la via de solució significa no sortir d’un marc mental que no vol ni tan sols definir bé quin és el problema de fons.

La legalitat, aquesta legalitat, no és la solució. La legalitat, aquesta legalitat, és bona part del problema. A la pràctica, les reformes constitucionals efectives resulten impossibles. Però com he dit en altres ocasions, solucions n’hi ha. La política comparada de les democràcies plurinacionals ofereix diverses solucions tècniques (que avui no detallo) en l’àmbit dels drets, les institucions, l’autogovern, la fiscalitat, l´ús dels símbols, i la política europea i internacional. Tanmateix, l’unilateralisme del nacionalisme d’estat fa que resulti lògic que més de dos milions de ciutadans de Catalunya es mostrin desenganyats, hagin fet una ruptura mental amb l’estat i busquin solucions unilaterals pròpies. Recuperar una “autonomia” disminuïda no és cap alternativa de futur. Els partits independentistes han guanyat a les urnes. Dues vegades.

En una democràcia el compliment de la legalitat és important, naturalment. Però una de les principals conclusions de la política comparada és que cal que la legalitat i les institucions siguin congruents amb les condicions nacionals, socials, lingüístiques i culturals de la societat on actuen. En cas contrari, ambdues estan condemnades a una deslegitimació permanent.

A més, són comportaments autoritaris com els del govern central, la fiscalia i alguns jutges d’imputar delictes inventats (rebel·lió) als polítics empresonats o pendents de judici, o l’intent de convertir les víctimes d’actuacions policials en agressors delictius (com passa en casos de violència de gènere) allò que provoca una indignació afegida en ciutadans i cercles internacionals. La ironia crítica per part de tots els actors implicats es fa impossible.

Crec que el problema de la qüestió nacional-territorial és de caire més liberal que democràtic. Està més relacionat amb la “protecció” de drets, institucions i poder de decisió polític, econòmic i cultural que de “participació” en unes institucions comunes. Sense reconeixement i acomodació del pluralisme nacional no hi haurà mai un projecte polític legitimat i compartit. No és gens probable que els juristes tinguin la clau de solució. Les solucions potencials cal establir-les políticament des d’una reciprocitat equitativa dins del pluralisme nacional.

Des dels ponts no s’enyoren les trinxeres. Però per una solució de ponts es necessita una elit d’estat molt més moderna en termes liberal-democràtics que no s’albira a l’horitzó. I també es necessita introduir més ironia crítica i més pràctiques d’estil anglosaxó en els eixuts i obsolets deserts conceptuals hispànics. Resoldre el problema significaria poder riure’ns còmodament tots plegats de nosaltres mateixos. Però no. Trinxeres. Hi ha “procés” per temps.

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment