spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (juliol 2016): "Paraules màgiques, paraules sospitoses"

Els discursos polítics de caràcter legitimador inclouen paraules que es pretén tindrien la virtut d’oferir una solució profunda i immediata pel simple fet de pronunciar-les. No caldria explicar-les o concretar-les massa, els seus efectes terapèutics s’imposarien per la seva lògica inherent. Son les “paraules màgiques” de la legitimació. Hi ha bastant exemples: conflictes de cultures?: “interculturalitat”, interessos d’estat contradictoris?: “Europa”; tensions d’identitats entre majories i minories?: “diàleg”; manca d’interès en els afers públics?: “educació”; dissens social entre religions?: “tolerància”, etc.

Al costat d’aquestes paraules màgiques existeix tot un altre grup, el de les paraules sospitoses. En aquest cas es tracta de conceptes emprats dins i fora de l’àmbit polític que resulten simplement confusos en estar mal aplicats. És el cas, per exemple, de conceptes com “energia” o “magnetisme” quan les diuen persones amb coneixements quasi nuls de física que pretenen convèncer de que un determinat indret geogràfic “té molta energia” o “un magnetisme especial”, etc. Es tracta de paraules sospitoses per l’ús gens precís i equívoc que se’n fa. En termes analítics cal desconfiar-ne de forma immediata. Creen confusió malgrat una pretesa profunditat que, de fet, és buida de contingut. 

Doncs bé, les dues paraules màgiques preferides pels socialistes espanyols (i a estones per dirigents del PSC) en el moment de plantejar una alternativa al molt obsolet estat de les autonomies son “reforma constitucional” i “federalisme”. El document de base que serveix per analitzar què és el que aquest partit té al cap en el tema territorial quan esmenta aquestes paraules és l’anomenada “Declaración de Granada” (juliol 2013).

Analitzant el document, una conclusió no massa difícil a la que arribarà un lector mínimament informat sobre temes federals és que l’ús que es fa d’aquelles dues nocions va transformant-les de paraules màgiques en paraules sospitoses. Centrem-nos en el “federalisme”.

En primer lloc, lluny del que el document pretén fer creure resulta més que qüestionable que inclogui una proposta que es pugui anomenar “federal” en termes estrictes. No ho és. Més aviat es tracta d’un conjunt dispers de propostes de remodelació del l’estat de les autonomies que no trenca amb la lògica bàsicament regional del model. S’empra la paraula més que el concepte.

Malgrat l’ús del terme federal i una voluntat de “clarificar” competències dels dos nivells de govern, la concreció institucional segueix essent “autonòmica”. Es defensa, per exemple, que la política europea seguirà la “jurisprudència constitucional” (sic); s’estableix una intervenció jeràrquica del poder central quan sorgeixin conflictes –sempre en nom de la “igualtat de ciutadania” i de la “cohesió territorial”, naturalment, que sovint no son més que dues coartades conceptuals vinculades a una visió unitarista, gens federal, de l’estat i que, de nou, legitimarien processos de recentralització; s’accentua el “federalisme cooperatiu” davant d’una concepció més competitiva de les federacions (Alemanya, que és un estat uninacional, ja va arribar a la conclusió en els anys noranta que la cooperació dissolia la lògica federal, en contrast amb el federalisme plurinacional de Canadà, de caràcter molt més competitiu i descentralitzat); es mostra una confiança en la sempiterna reforma del Senat, com si això fos un punt fonamental, quan les cambres altes no juguen cap paper destacat en estats plurinacionals com Bèlgica o Canadà; es contemplen relacions intergovernamentals, però sotmeses al “marc multilateral”; a la pràctica ni tan sols queda garantit el principi d’ordinalitat i no se surt del marc mental de les “nacionalidades y regiones” (que cada entitat autodefiniria!); el poder judicial està lluny de federalitzar-se, tal sols s’opta per “cierta territoralización (respetando su caràcter de poder único y exclusivo del Estado)”; no hi ha procediments de garantia específics sobre el compliment de les regles adoptades (el “dret a decidir”, òbviament, ni està ni se l’espera); la regulació de símbols col·lectius i de la política internacional son temes absents o plens d’unes ambigüitats que l’experiència constitucional de les darreres quatre dècades ja ha mostrat abastament a qui beneficia; etc. I podríem seguir.

En definitiva, el document socialista de Granada no està en absolut pensat des del tema de fons que cal resoldre: el reconeixement i acomodació política i constitucional en termes liberals i democràtics d’un estat que és plurinacional. Una característica que caldria es reflectís en els àmbits simbòlics, competencials i institucionals, tant en l’esfera interna com en les esferes europea i internacional.

La conclusió és que la Declaració de Granada mostra una música i una lletra molt antigues, fins i tot més que la de la cançó composada pel mexicà Agustín Lara (1932), ja saben, “Granada, tierra soñada por mi ...”. De les expectatives màgiques a una clara i sospitosa decepció. Com a punt de partida per un estat plurinacional, la Declaració socialista del 2013 resulta simplement obsoleta. Pren com a referència i a la baixa models uninacionals poc congruents amb el caràcter nacional heterogeni de la societat espanyola. I encara s’hauria de negociar (és un dir) amb el PP i C’s que, com tothom sap, son dues organitzacions imbuïdes d’una profunda cultura federal i plurinacional. És a dir, Lampedusa de nou.

Curiosament, pocs mesos abans de la reunió de Granada, el PSC va elaborar un document molt millor que el del PSOE en termes de modernitat i de coneixements del que son les federacions plurinacionals actuals (“Per una reforma constitucional federal”, Document de treball n. 163, Fundació Rafael Campalans). Tanmateix, després no li varen fer cas ni ells mateixos, abraçant el document conceptualment molt més primitiu dels socialistes espanyols.

Tot molt pretesament “màgic”; tot molt continuadament “sospitós”.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment