Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

Potser sigui cert que la vida humana, com mostra Shakespeare, és un absurd sense sentit i sense justícia (Rei Lear) o “un conte explicat per un idiota, ple de brogit i de fúria, i que no significa res” (Macbeth). Tanmateix, està sempre immersa en un oceà de paraules presidides per una voluntat de futur. Creiem controlar les paraules que diem, però de fet son elles les que ens controlen a nosaltres. En un viatge que vaig fer fa uns anys a Gal...

[Llegir la resta de l'article...]

Quan els jutges fan política, rebreguen la semàntica, obliden “l’esperit de les lleis” i mostren les seves ignoràncies. Quan els jutges fan política es converteixen en mals jutges i en pèssims polítics.  “Manca política” es diu, però també sobren jutges fent-la. El cas Llarena no constitueix un bolet aïllat. Més aviat exemplifica el bosc de problemes estructurals del sistema polí...

[Llegir la resta de l'article...]

Tots els estats son nacionalistes. No hi ha cap excepció al món (salvant alguns microestats). En democràcies plurinacionals com el Regne Unit, Bèlgica, Canadà o Espanya es dona una tensió inherent entre el nacionalisme que sempre impulsen les institucions, organitzacions i actors polítics de l’estat, i els projectes nacionals impulsats per les institucions (quan existeixen), organitzacions i bona part dels ciutadans de les nacions minorit&ag...

[Llegir la resta de l'article...]

Al llarg de la història s’han defensat concepcions optimistes o pessimistes sobre la humanitat. Si se’ls hi faciliten unes condicions socials i una educació pertinents, venen a dir els primers, els humans actuaran d’una manera cooperativa i moralment correcta. Els segons, en canvi, insisteixen, en un “egoisme racional” irreductible que pretén ser la clau explicativa de la majoria dels comportaments humans. Tanmateix, avui es constaten dues cose...

[Llegir la resta de l'article...]

El nombre de democràcies liberals és avui menor que el que hi havia a finals del segle XX. Hi ha una sèrie d’indicadors de política comparada que apunten a una regressió de les llibertats i dels estats dret en els estats occidentals. No estem parlant de casos com Turquia o Rússia, sinó d’estats pertanyents a la Unió Europea, com Polònia, Eslovàquia o Hongria. Uns països que presenten vulneracions de les regles...

[Llegir la resta de l'article...]

Dos estudiants surten de classe de filosofia. Un, molt afectat, li diu a l’altre: “per a tu, què és més preocupant, la ignorància o la indiferència?”. L’altre respon: “Doncs ... ni ho sé, ni m’importa”. Els girs de llenguatge dels acudits mostren sovint una ironia pràctica que ens distancia de les serioses abstraccions amb que pretenem regular la realitat. Una distància crítica que ens humani...

[Llegir la resta de l'article...]

Si encara no l’han vist, els hi recomano veure la pel·lícula “Los archivos del Pentágono” de Steven Spielberg. A banda de la solidesa narrativa i de bones interpretacions (Meryl Streep i Tom Hanks), s’explica una historia que indica com és d’important per un estat de dret comptar amb dos elements: 1) una justícia veritablement independent del poder executiu, especialment els seus òrgans superiors (Tribunal Suprem), i 2) una ...

[Llegir la resta de l'article...]

Una de les preguntes més repetides de la història de la filosofia és si coneixem la realitat. En altres paraules, fins a quin punt tenia raó Plató quan en el mite de la caverna (La República) mostrava que els humans només contemplen ombres de la realitat, tot i creure que l’estan veient tal com és. Les ciències actuals contribueixen a respondre millor aquesta pregunta. Sabem que els nostres cervells viuen a les fosques. Tanca...

[Llegir la resta de l'article...]

En el debat polític resulta habitual apel·lar a “l’estat de dret” com una via de legitimació d’alguna decisió política, jurídica o simplement ideològica. En aquest sentit, es tracta d’un concepte que pertany al grup de les “paraules màgiques”, aquelles que alguns pretenen que la seva mera pronunciació resulta suficient per a legitimar un argument o una decisió (altres exemples habitual...

[Llegir la resta de l'article...]

La geometria fascinava els grecs de l’antiguitat. Alguns dels pensadors més destacats (Tales, Pitàgores, Plató, Euclides ...) la tenien com una disciplina de referència. Precisió, elegància, sistematicitat, coherència formen part de l’atractiu d’una disciplina que els egipcis ja aplicaven des de feia segles. Entre els descobriments més emblemàtics apareix l’estudi de les corbes còniques, que tindr&agra...

[Llegir la resta de l'article...]