1.      Nova etapa. L’actual procés polític de Catalunya ha entrat ja en una nova etapa. A partir del 9-N de 2014, l’etapa del referèndum/consulta haurà quedat definitivament endarrere. Que una demanda d’aquest calat estructural tingui un suport entre el 70% i el 80% de la ciutadania catalana no suposa per aquest estat més que una mera anècdota. Així ho ha manifestat explícitament un dels ex-magistrats del TC que va “resoldre” contra l’Estatut (2010). En temes demo...

[Llegir la resta de l'article...]

 Les revolucions anglesa, americana i francesa dels segles XVII i XVIII varen suposar un canvi decisiu en les relacions polítiques entre les institucions de poder i la població. L’establiment de constitucions escrites, de llistes de drets i llibertats, així com de tècniques de limitació del poder –separació de poders, principi de legalitat, eleccions competitives, en el seu cas, federalisme, etc- conformen el nucli del que després s’ha desenvolupat en els estats democràtics i socials de dre...

[Llegir la resta de l'article...]

Cap el final de la seva vida, el dramaturg nord-americà Arthur Miller ens recordava que cap gènere literari (teatre, novel·la, poesia, etc) no ho pot fer tot bé. En els seu cas, ens diu, “prefereixo el teatre a la novel·la perquè veig la vida humana com un enfrontament, una confrontació entre idees i persones. El teatre permet aquesta explosió, aquesta relació”. A les teories polítiques contemporànies els hi passa una cosa semblant: d’una banda, cap d’elles no ho pot fer tot bé, i d’altra band...

[Llegir la resta de l'article...]

El món de les democràcies actuals és un món presidit pel pluralisme moral i pel pluralisme polític Es tracta de dos tipus de pluralisme que combinen aspectes de consens i de dissens entre els ciutadans i entre les organitzacions polítiques i socials sobre quins son els principals valors i objectius de la vida individual i col·lectiva. Malgrat que solen repetir-se determinats conceptes i valors amb vocació legitimadora (llibertat, igualtat, benestar, dignitat, interès general, pluralisme, transpa...

[Llegir la resta de l'article...]

 L’escriptor J.L. Borges contrastava la diferent actitud de portuguesos i espanyols després de perdre els seus imperis respectius. Mentre els primers es refugiaren en una actitud nostàlgica, d’enyorança per la pèrdua, els segons, diu Borges, han seguit actuant com si encara tinguessin un imperi. És aquest fons d’imperialistes-sense-imperi, d’actituds autoritàries i arrogants, el que segueix reflexant-se en la majoria de les institucions, partits i mitjans de comunicació espanyols. De fet, a...

[Llegir la resta de l'article...]

 ¿És legitima la secessió d’un territori en una democràcia liberal?. Aquesta pregunta genèrica rep avui diverses respostes, tant en el pla de la legitimitat liberal-democràtica com en el pla institucional. Una conclusió del debat acadèmic internacional es que aquestes respostes ja no poden ser les de fa tan sols dues dècades. El debat sobre la legitimitat democràtica ha canviat sobretot a partir de la constatació dels límits conceptuals, normatius i institucionals –interpretació de concept...

[Llegir la resta de l'article...]

 ¿Pot el PSC reconstruir avui una acomodació factible de les posicions espanyolistes i catalanistes tot mantenint un equilibri estable entre el PSOE/sistema espanyol i Catalunya? Un simple principi de sentit comú filosòfic diu que ni tot allò que és pensable ni tot allò que es desitjable resulta factible a la pràctica. En moltes ocasions manen les circumstàncies o la complexitat del contextos. En el camp de la filosofia, davant de plantejaments abstractes que volen imposar-se a la realitat...

[Llegir la resta de l'article...]

 Les relacions entre democràcia i capitalisme son relacions entre dos sistemes caracteritzats per lògiques diverses. Els seus valors i objectius son diferents i entren sovint en conflicte. Tanmateix, l’experiència ha anat mostrant la compatibilitat pràctica entre un tipus de democràcia, la d’arrel liberal, i un tipus de capitalisme, sobretot aquell que combina el mercat amb regulacions públiques en matèria econòmica i social.   A partir de la segona postguerra es varen anar consolida...

[Llegir la resta de l'article...]

 En els darrers tres-cents anys, les monarquies han hagut de canviar per tal de mantenir-se en el sistema institucional dels estats europeus. A les monarquies absolutes del segle XVIII, els monarques i els funcionaris de la Cort suposaven els vèrtexs de les funcions executives, legislatives i judicials, una situació que anà canviant en el segle següent en forma de monarquies constitucionals. En aquesta etapa els monarques seguien mantenint poders significatius, com presidir i dirigir els go...

[Llegir la resta de l'article...]

El nou Parlament Europeu enfila un període que acabarà l’any 2019. En els anys setanta del segle passat, el rotatiu francès L’Express va fer una entrevista a Jean Monet, un dels pares de la construcció europea, que aleshores tenia més de vuitanta anys. Segons Monet, el procés europeu s’assembla a un passeig fet a darrera hora de la tarda: quan s’està tornant ens adonem que hem caminat una distància considerable, però quan mirem el que ens queda per arribar a lloc ens adonem, primer, que encara q...

[Llegir la resta de l'article...]