spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article La Vanguardia (Octubre 2017) : "Una flagrant estupidesa"

Sabem que en l’evolució de la vida en el planeta (Darwin) no hi ha cap pla establert. I també sabem que la història dels humans es caracteritza pel seu caràcter obert. No hi ha lleis inexorables que la condueixin. Hegel i Marx s’equivocaven. El progrés existeix, especialment en alguns àmbits (ciència, tecnologia), a vegades fins i tot ha vingut a través d’idees que varen resultar errònies però que ajudaren a l’avenç del coneixement (el “flogist”, el “calòric”, ”, el planeta “Vulcà”, l’”èter”).

En l’àmbit polític també hi ha progrés, però el seu recorregut és molt més caòtic, incert i tortuós. Tanmateix, el contrast entre les monarquies de l’Antic Règim i les democràcies liberals actuals i els seus estats de benestar resulta espectacular en termes de drets, llibertats i procediments de control legal i polític del poder.

Però aquest tipus de democràcies mostren, d’una banda, moltes imperfeccions en relació a l’acompliment pràctic dels seus propis valors i objectius (vulneracions de drets i llibertats, dissolucions de la separació de poders, usos espuris o il·legítims de la legalitat, pràctiques de guerra bruta, corrupció i frau fiscal, limitacions del pluralisme nacional, cultural o religiós, conculcacions autoritàries de la seguretat jurídica per part dels governs, influència  en les decisions col·lectives de grups i lobbies econòmics, etc). D’altra banda, la realització dels valors liberal-democràtics es mostra com un viatge sempre inacabat. Entre altres raons perquè de fet no compartim els mateixos valors, i quan els compartim no els interpretem de la mateixa manera, i quan sí que ho fem els jerarquitzem de maneres diferents. Un tant paradoxalment pels racionalistes, el consens moral de base de les democràcies resulta a vegades més precari quan més aprofundim en els pretesos conceptes i valors que el sustenten.

És el que observem en el nostre context. No hi ha consens normatiu sobre com s’ha de regular en termes democràtics el pluralisme nacional. A vegades ni tan sols s’accepta que existeixi aquest tipus de pluralisme. Això no seria un drama si aquest consens normatiu, que en el cas espanyol crec impossible d’assolir per diverses raons (conceptuals, històriques, analítiques, polítiques i morals), es sabés substituir per un consens de caràcter pragmàtic. És a dir, per un acord del tipus que els filòsofs anomenen modus vivendi basat en pactes institucionals pràctics que permetessin sortir dels atzucacs on ens situen actualment la combinació d’una rígida cultura jurídica heretada de tipus francès –en contrast amb la cultura anglosaxona, de caràcter general més flexible i pragmàtic- amb la tradició del nacionalisme estatal, de caràcter jeràrquic i antifederal, que és transversal tant en la dreta com en l’esquerra espanyola.

Tanmateix, les esperances d’arribar a consensos pragmàtics també s’han evaporat. El conflicte actual entre l’estat espanyol, d’una banda, i les institucions i bona part dels ciutadans de Catalunya, de l’altra, mostra el contrast entre dues cultures polítiques, entre dos imaginaris paral·lels, entre dos països cada vegada més disjunts.

La ruptura de les esperances presenta arrels profundes. La degradació de l’estat de dret espanyol resulta tan notòria com la seva incompetència per reconduir la seva crisi nacional-territorial, que és una crisi profunda, una crisi de règimen, una crisi d’estat.

Vivim immersos en un oceà de mentides polítiques i jurídiques que els medis de comunicació amplifiquen, sobretot els medis gens plurals de la capital. Alguns clàssics ja ho detectaren. “Imaginaven i alhora es creien les seves pròpies imaginacions”, deia Tàcit en relació a les notícies falses que circulaven en els primers temps de l’imperi romà. I Carlo Ginzburg destaca com Hobbes diu una cosa semblant sobre com els homes contemplen “amb temor reverencial les seves pròpies imaginacions”.

Comentant l’obra de Tocqueville, Stuart Mill constata que “la majoria, allà on constitueix l’únic poder, un poder que decreta les seves ordres en forma de disturbis, inspira un terror que a vegades no aconsegueix excitar el monarca més arbitrari” (...) El mal govern del que hi ha un perill permanent en la civilització moderna pren la forma de males lleis i de mals tribunals”.

El tema o problema irresolt de fons es pot resumir com el del reconeixement i acomodació des de la igualtat del pluralisme nacional de l’estat. Si Catalunya no assoleix la independència anem vers una constitucionalització encara pitjor que l’actual. En la política comparada de les democràcies plurinacionals hi ha solucions institucionals que permeten, si no resoldre definitivament el problema, com a mínim gestionar-lo de manera civilitzada en base a acords pragmàtics que garanteixin “proteccions liberals” a les nacions minoritàries. Tanmateix, en les darreres setmanes s’estan posant les bases (article 155) per deslegitimacions i confrontacions futures que provocaran una inestabilitat estructural que pot durar molt temps. Una flagrant estupidesa. 

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment