spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (juny 2013): "La batalla de les paraules"

 

Un tema estudiat des del període clàssic és el de la importància que té,  més enllà del seu contingut concret, la presentació dels arguments de caràcter legitimador per la seva eficiència política.La importancia de la “retòrica”. Malgrat el desprestigi semàntic del terme “retòrica” des dels temps de la modernitat (Hobbes) –sovint associat a la superficialitat i l’engany dels discursos-, sembla clar que la manca de reflexió sobre els seus continguts propicia que l’emissor utilitzi una forma empobrida de retòrica. Es tracta d’un camp que darrerament ha rebut una atenció renovada.
 
El llenguatge està sempre farcit d’ambigüitats i d’ambivalències que representen tan possibilitats com límits en les pràctiques comunicatives entre l’emissor i els receptors de missatges. De fet, la retòrica constitueix un ingredient inherent, indefugible, dels processos polítics. Diferents audiències tenen diferents marcs cognitius, diversos graus de coneixements i d’actituds polítiques que fan convenient introduir diverses modulacions i concrecions pràctiques en els arguments legitimadors.
 
 
Convèncer, persuadir o dissuadir esdevenen tres objectius diferents a aconseguir segons el context per part dels emissors dels discursos argumentals, siguin orals o escrits.
 
El grecs i romans del període clàssic ja sabien que la força d’un mateix raonament lògic varia segons les paraules utilitzades. Persuadir no equival a convèncer. L’eficiència retòrica no es basa necessàriament en la “lògica” argumentativa. Però sovint el significat pràctic d’un text tampoc està sempre en les paraules que inclou, sinó en elements del context lingüístic en el que s’emet. I també hi intervenen les característiques de l’emissor, del medi de comunicació i de l’audiència o audiències al que va dirigit el missatge.
 
En l’àmbit polític, el significat de les paraules, les intencions dels emissors i les percepcions dels receptors no constitueixen quasi mai una realitat contínua. Des dels missatges analitzats per la sofística clàssica, Tucídides, Isòcrates, Demòstenes o Ciceró fins als que circulen per Internet o Twitter, l’emotivitat, la gestualitat o les diferents tecnologies resulten elements claus en la diferent recepció dels arguments per part de les diverses audiències.
 
Algunes de les distincions i categories analítiques clàssiques resulten encara útils en la transmissió dels arguments polítics actuals És el cas, per exemple, de les distincions aristotèliques sobre l’apel·lació en els discursos al logos (lògica), al ethos (caràcter, valors) o al pathos (emocions); o la distinció entre diferents tipus de missatges (demostratius, judicials, deliberatius); o els llistats dels diferents elements, estils, mètodes, estratègies, esquemes d’estructuració, cànons, i figures utilitzades per guanyar la “batalla de les paraules” (alguns dels quals foren recollits per diferents autors de l’antiguitat: Aristòtil, Quintilià, Ciceró).
 
En l’actualitat, i més enllà dels canvis que experimentaren les pràctiques retòriques a partir del parlamentarisme britànic i de les revolucions americana i francesa del segle XVIII, resulten també políticament rellevants les reflexions i perspectives d’alguns analistes del llenguatge del segle XX: Wittgenstein i els “usos” del llenguatge; Austin i els “actes de parla”; Skinner i el “contextualisme lingüístic” (escola de Cambridge).
 
D’altra banda, el medi importa. Els canvis tecnològics dels darrers anys han amplificat la qüestió de les audiències múltiples, una qüestió que complica el contingut i l’estil dels missatges a transmetre en ser susceptibles de provocar diferents interpretacions i reaccions, fins i tot contradictòries, per part dels diferents receptors.  
 
Avui el temps es contrau, l’espai es fragmenta, i el missatge es simplifica. Algunes anàlisis emmarcades als Estats Units han destacat que mentre el contingut dels discursos de legitimació política del segles XVIII i XIX tenien un nivell associat al de un estudiant universitari, els discursos posteriors ho estan a un noi o noia de 13-14 anys. Amplificació democràtica i superficialitat argumentativa sovint treballen juntes.
 
En resum, els estudis sobre la retòrica clàssica i contemporània constitueixen una font de coneixement, una “caixa d’eines”, que permet millorar l’eficiència del discursos de caràcter legitimador. Cosa que dota als actors polítics i als actors de la societat civil que els coneixen, encara que sigui parcialment, de superioritat “logística” en el moment d’encarar la “batalla de les paraules”. Potser algú hauria de prendre nota.

 

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment