"Nota" La Vanguardia (agost 2015): "La lògica de la democràcia parlamentària"

a les eleccions de les democràcies guanya qui té més representació (escons), no qui té més vots). Això també és vàlid per les eleccions presidencials americanes (guanya qui obté el major nombre de compromissaris). En els referèndums, consultes i plebiscits, en canvi, guanya la posició qui obté més vots. Normalment es fan entre dues opcions i no es contemplen mínims ni de participació ni de vots favorables, malgrat hi ha excepcions). Les eleccions catalanes son parlamentàries. Tan sols alguns partits les consideren plebiscitàries. Lògica dominant és per tant la de la majoria d'escons. Si les dues llistes favorables a la independència obtenen majoria absoluta d'escons (68 o més) s'hauran reforçat. Si no l'obtenen l'anomenat "procés polític" experimentarà una frenada, però continuarà ja que la tensió de fons seguirà existint. En qualsevol cas, els que volen que es comptin vots, com seria desitjable, haurien de permetre la celebració d'un referèndum. No és massa lícit exigir vots en unes eleccions parlamentàries. Les previsibles reformes constitucionals no seran ni eficaces ni eficients per solucionar aquesta tensió de fons. Al final s'haurà de decidir per un referèndum.