spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (Novembre 2017) : "Futur : entre Kant i Hegel"

Les democràcies presidides per forts components de pluralisme necessiten ser analitzades des de premisses més sofisticades que les democràcies més uniformes. En aquest terreny, la filosofia resulta una de les disciplines més útils.  

En les anàlisis sobre les democràcies i el constitucionalisme resulta habitual trobar-se amb enfocaments kantians. Es parteix de les nocions de dignitat i d’individualisme moral (només els individus, no els grups, son subjectes de drets i de reivindicacions morals). Tanmateix, en contexts plurinacionals aquests enfocaments, malgrat destaquen aspectes irrenunciables, marginen components decisius del pluralisme. Aquí el plantejament kantià esdevé coix. Necessita complementar-se amb elements inspirats en una crítica hegeliana a Kant que, en aquest punt, segueix vigent. Tres nocions clau d’aquesta crítica son la història, la llibertat i el reconeixement.

Els enfocaments kantians son bàsicament ahistòrics. Conviden a pensar la política i les constitucions com si el món és crees en aquell moment i els principis foren d’aplicació universal. Però el món te una llarga història i una notable varietat de realitats empíriques.

Hegel planteja la història com el progrés de la consciència de la llibertat. Des dels temps antics (Egipte, Persia, Grècia, Roma) fins al liberalisme, passant per la Reforma protestant, “el destí de la naturalesa de l’home és esdevenir lliure”.

Un moment decisiu d’aquest procés és la revolució francesa. Hegel, que la caracteritza com un “fracàs gloriós”, es pregunta com és que aquest moment emancipador va produir el Terror. Què va fallar?. La seva resposta és que els líders de la revolució van posar en pràctica uns principis morals abstractes que no tingueren en compte ni les disposicions pràctiques dels individus ni el context específic on s’aplicaven.

Tal com va veure Kant, el principis polítics de les constitucions cal que siguin racionals. Però tal com va veure Hegel, han d’estar incardinats en el món dels individus reals. La racionalitat cal buscar-la en el món existent. La història i el context importen. Les racionalitats abstractes aplicades a realitats empíriques acostumen a fracassar (i a produir monstres). De fet, autors kantians contemporanis com Rawls o Habermas tampoc se’n surten quan tracten de donar una definició neutral de la “raó pública”.

La llibertat i la democràcia sempre s’estan construint. Quasi tots naixem i ens socialitzem en contextos caracteritzats per una història, llengües, costums, mites, cultures i narracions concretes. Som lliures políticament quan podem escollir en el marc de constitucions congruents amb la diversitat nacional i cultural del nostre context. I només aleshores es pot reclamar legítimament una “lleialtat constitucional”.  

Els interessos, valors i identitats dels ciutadans estan lluny de ser harmònics. La moralitat de base individual resulta necessària, però els drets cívics, polítics i socials es mostren insuficients en contexts plurinacionals. Cal incorporar una protecció efectiva dels drets nacionals de les minories, juntament amb un ampli autogovern que permeti el reconeixement i acomodació efectiva del pluralisme. És a dir, cal introduir dimensions ètiques col·lectives que evitin la dominació de determinats grups nacionals sobre altres grups. Evitar, també en aquest àmbit, la “tirania de la majoria”.

La legitimitat de la Constitució espanyola està lluny de ser un marc compartit. Crec que un consens moral dels valors de dignitat, llibertat, igualtat i pluralisme resulta impossible en un context presidit per uns components liberals i democràtics tan pobres com els que mostra la història espanyola contemporània. El consens ha de ser pragmàtic. I per arribar-hi resulta imprescindible partir de que hi ha un dissens de fons en la interpretació i jerarquització d’aquells valors, així com en el que significa un acord racional en aquest context. Mai s’arribarà a acords estables si es pretenen establir des de la dominació d’un grup nacional sobre els altres.

En síntesis, la història assenyala que cal incorporar les dimensions col·lectives de la individualitat per un tractament just i eficient de la llibertat i el reconeixement en una democràcia plurinacional del segle XXI. En el cas espanyol, quins camins hi ha per una solució efectiva?. Com a mínim dos: 1) un referèndum pactat a la britànica, o 2) una negociació bilateral entre el govern central i el govern de la Generalitat. Soc totalment escèptic, en canvi, sobre una reforma constitucional multilateral: crec que està abocada al fracàs donat el calat  dels canvis que s’haurien de fer. Per aquesta via mai es solucionarà el tema de fons ni es sortirà de la situació d’inestabilitat i desconfiança, i el resultat encara podria ser pitjor que ara. En el cas de Catalunya, la via estatutària està morta. Caldria, en tot cas, un “Estatut especial”. La política comparada ajuda. Si no es practica cap d’aquestes solucions, és el mateix sistema constitucional el que incentiva la via unilateral vers la independència per part de bona part dels partits i dels ciutadans de les nacions minoritàries de l’estat. 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment