spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (Setembre 2017): "Estat de dret i Democràcia no son sinònims"

En el debat polític actual es parla amb bastanta alegria conceptual de la “democràcia” i de “l’estat de dret”. Aquest es presenten sovint com conceptes  teòrics i institucions pràctiques completament coherents i harmòniques. Tanmateix, això no resisteix ni les anàlisis històriques ni les conceptuals. De fet, durant tot el període contemporani, la lògica democràtica ha estat moltes vegades en tensió amb les lògiques del liberalisme polític i de l’estat de dret.

Salvaguardar drets i llibertats polítiques en un estat organitzat des de tècniques liberals de limitació del poder –el tingui un individu, un partit o una assemblea- no acaba de lligar bé amb que s’imposi la voluntat de les majories. Quan surten contradiccions entre aquestes dues lògiques la posició més raonable no sempre està en el mateix costat. La democràcia pot corregir els excessos elitistes, de classe i el caràcter uniformitzador en termes nacionals i culturals del liberalisme polític, mentre que aquest últim pot fer-ho amb la tendència de les majories a imposar la seva voluntat sense fre en tots els àmbits possibles.

Tant la democràcia com l’estat de dret son components desitjables dels sistemes polítics occidentals, però es dona una tensió de fons inerradicable, tant normativa com institucional, entre ambdós components. Tocqueville, Stuart Mill, Russell, Bobbio o Berlin han dedicat anàlisis memorables a aquesta tensió de fons. Aquest és un tema clàssic de la teoria política contemporània.

Però és fàcil constatar que no tots els estats de dret son iguals. D’acord amb indicadors internacionals, l’estat espanyol és un dels més deficitaris. D’una banda, es tracta d’un estat amb dèficits estructurals en el principi de separació de poders, una de les principals claus de volta de l’estat de dret. També presenta greus dèficits en relació a la Fiscalia, actualment encapçalada per una persona que ha estat “reprovada” pel mateix parlament espanyol. El Tribunal Constitucional (TC) apareix com una institució fortament parcial i desprestigiada, avui sorprenentment dotada amb poders executius sancionadors i convertida en un vergonyós “corre-ve-y-dile” del govern central (quina diferència amb en el anys vuitanta i primers anys noranta quan el TC estava format per “juristes de reconegut prestigi” que ho eren!). Els índexs de corrupció es situen molt per sobre dels de les principals democràcies occidentals, mentre que el nivell de frau fiscal es calcula al voltant del doble de la mitja de la Unió Europea. Resulta clara la implementació d’una important “guerra bruta” per part d’agències estatals en contra de Catalunya en actuacions que empren mètodes propis d’organitzacions mafioses, dictadures o estats totalitaris, incloses acusacions completament falses sobre dirigents polítics de Catalunya. Aquesta llista podria ampliar-se amb facilitat, però crec que és suficient per mostrar la baixa qualitat de l’estat de dret espanyol (que a vegades he qualificat com un “estat de dret tort”).

D’altra banda, es constata que algunes decisions actuals, principalment del govern central i de la Fiscalia, reflecteixen un univers mental presidit per tics autoritaris. Exemples: considerar que és delicte posar urnes (quan segons el marc legal els referèndums no son delicte), la sobreactuació d’una Fiscalia un tant paranoica i d’estils franquistes que busca arreu objectius a perseguir, les amenaces a la majoria dels alcaldes del país, amenaçar càrrecs públics, directors d’organitzacions socials i mitjans de comunicació, realitzar escorcolls a empreses privades, impedir que es facin actes en favor del referèndum vulnerant la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió, la llibertat de premsa, etc.

Les coses s’estan desenvolupen com si qui pren les decisions en el govern central i en les principals institucions no fossin polítics professionals sinó advocats de l’estat, un gremi situat a les antípodes dels estadistes. Judicialitzar un tema d’aquesta profunditat és ser molt curt de vista. L’estratègia de la il·legalitat i de la por està fracassant. Resulta difícil mantenir pràctiques de democràcia autoritària en els temps actuals. Resultat: les posicions a favor del referèndum i a favor de la independència de Catalunya s’han reforçat a nivell internacional.

La realitat política està molt allunyada del que les lleis diuen que és la realitat política. D’això sembla que alguns dirigents polítics, especialment els de formació jurídica, encara no se n’han assabentat. A les institucions de l’estat els hi falla tant les polítiques com la narrativa. Només els hi queda aprofundir en les mesures coercitives, que ara ja no sembla que puguin revertir. I al final veurem quin és el grau d’eficàcia que tenen. De moment sembla que poca.

Certament, la unilateralitat no és el procediment ideal per resoldre qüestions fonamentals en societats civilitzades. Tanmateix, la història, la realitat actual i l’absència de propostes concretes pot fer que sigui el més adequat en termes de racionalitat pràctica. I quan “la política” no està ni se l’espera la unilateralitat resulta fins i tot inevitable.

En l’actualitat, la lògica de l’estat de dret espanyol xoca frontalment amb la lògica de la democràcia a Catalunya. Una situació contemporània amb arrels “tràgiques” que retrotrau a Shakespeare i Eurípides, i que cal solucionar en termes pragmàtics.El president Rajoy va anunciar que la resposta a la convocatòria del referèndum seria “intel·ligent”. Això seria de per si tota una novetat. Tanmateix, fins ara no s’han trobat enlloc signes d’aquesta intel·ligència. Millor pel referèndum. Millor pel futur estat de dret i per la democràcia a Catalunya. Ens veiem el dia 1 d’octubre.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment