spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (abril 2013): "1714-1945-2014"

Hi ha escrits “històrics” que es revaloritzen amb el temps. Un exemple són els dos assaigs titulats Consideració del cas dels catalans i La deplorable història dels catalans, escrits entre la signatura del Tractat d’Utrecht (1713) i l’11 de setembre de 1714. Estan recollits en el llibre El cas dels catalans (Curial 1991, reedició 2012). La traducció, magnífica, es de Michael Strubell.

No coneixem qui són els autors d’aquests assaigs, cosa freqüent a l’època per tal d’evitar represàlies. Del cert sabem que són anglesos i que simpatitzen amb la causa “legítima” dels catalans i amb el seu comportament durant la guerra de successió a la corona espanyola. També queda clar que deploren la decisió final del govern britànic –dirigit pel partit tory, conservador, des de 1710) d’abandonar als catalans a la seva sort en contra del que establia al pacte de Gènova de 1705 (tot afirmant, això sí, que actuarien diplomàticament en favor del manteniment de les Constitucions de Catalunya).

Els principals actors de la guerra identificats per aquests dos assaigs són clars: d’una banda, l’emperador, Gran Bretanya i Catalunya, d’altra banda, Espanya i França. L’estil de l’obra és directe, sense ornaments. La seva lectura és fàcil, malgrat la distància temporal. Alguns fragments: “L’emperador va reivindicar els seus drets al tron i va sol•licitar a les diverses potències ajut per tal d’expulsar l’usurpador (car així anomenaven Felip aleshores)...”; “el mot catalans no serà sinònim de la nostra deshonra?”; “Mentre continuaven oposant una resistència tan coratjosa, tot Europa sentia una gran compassió per ells, i com que estaven inspirats pel concepte de llibertat, molt poques persones pogueren abstenir-se de desitjar-los que se’n sortissin amb èxit”.

La monarquia borbònica absolutista d’estil francès substituí a la austriacista de caràcter més confederal, un canvi nefast per Catalunya que també ha influït en el tipus d’estat de dret actual, així com en la cultura política dels principals partits i institucions espanyols, molt subdesenvolupats en termes de pluralisme i de protecció a les minories. Després de la guerra, Gran Bretanya esdevindria el poder hegemònic mundial durant dos segles.

Al 1945, els patrocinadors de la Conferència Constitutiva de les Nacions Unides (USA, Gran Bretanya, URSS i Xina) varen acceptar i registrar el document El Cas de Catalunya. Apel•lació a les Nacions Unides (ed. Memorial 1714, 2010). Els signants foren J. Carner, J.M. Fontanals i J. Ventura, membres de la delegació als Estats Units del Consell Nacional Català de Londres. Entre les peticions que s’hi fan s’inclouen: “QUE la seva posició dins de l’organització política d’Espanya sigui decidida per Catalunya mateixa, a través de plebiscit dels catalans nacionals, després de reconegut el seu status de nació” (apartat C); “QUE qualsevol altra desavinença o disputa entre Catalunya i Espanya sigui sotmesa per ésser oïda  davant el Consell de les Nacions Unides o la Cort Internacional de Justícia” (apartat D).

El dret a l’autodeterminació havia entrat en el pla internacional en el temps de la primera guerra mundial. La doctrina del president Wilson vinculava aquest dret al principi de sobirania popular. El rerefons el conformaven els drets de les minories i les tensions territorials inherents a la desfeta de dos imperis, l’austrohongarès i l’otomà.  Després de la segona guerra mundial, però, s’imposà una concepció universalista de “drets humans”, aparentment més avançada, però que a la pràctica es traduí en una menor consideració dels drets de les minories (la seva protecció no es recull explícitament a la Declaració de Drets de 1948). El posterior Conveni Internacional de Drets Civils i Polítics (1966) recull que “tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació” (art 1), però els dos termes clau no es defineixen i la protecció a les minories es regula en termes merament individuals (art 27).

A la pràctica, les principals organitzacions internacionals actuaren entre 1945 i 1989 (guerra freda) com agències legitimadores dels estats, amb independència de la seva formació i característiques, tractant les tensions territorials com “assumptes interns”. En aquest període només es produí la secessió de Bangladesh.

Les coses han anat canviant a partir dels anys 90’s (postguerra freda). La comunitat internacional i Nacions Unides han desenvolupat les seves posicions democràtiques (Human Development Report, 2004) i les pràctiques en relació a processos de secessió (països de l’est europeu, Timor, Montenegro, Kosovo, Sudan). La tendència és a reconèixer, encara que lentament, processos de independència mentre es compleixin tres criteris: democràcia, ciutadania inclusiva i estabilitat geopolítica. Son elements d’una nova concepció de les relacions internacionals. Però es tracta de brots petits que no permeten extrapolacions ràpides. Potser el autors del Cas dels Catalans podran somriure en el futur. S’ho mereixerien. Al igual que la majoria de catalans.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment