spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (gener 2013): "'Sapiens' descentrats"

En els últims anys, la recerca científica ha multiplicat els coneixements en camps com la física, l’astronomia, la genètica o la prehistòria.  La sociobiologia ha aportat dades sobre els orígens biològics de la sociabilitat animal –inclosa la sociabilitat humana i els orígens de la moralitat i de la política. Es tracta d’aspectes importants per tractar d’entendre millor aquesta estranya espècie que, sense rubor, s’anomena a si mateixa homo sapiens.

Sabem que des del paleolític els humans es pregunten sobre el seu lloc i sentit a l’univers. Fins fa poc anys, han predominat les respostes de caràcter mític i religiós. Empíricament, els mites de les religions organitzades segueixen tenint un pes molt significatiu, malgrat les curioses i sorprenents afirmacions que quasi totes fan sobre el món. Hi ha un contrast evident entre el ràpid progrés científic i tecnològic dels darrers dos segles i el progrés molt més lent de la moralitat i de les relacions polítiques de la humanitat. Tant des de les ciències naturals com de les ciències socials s’intenta copsar el per què això és així. Resulta interessant veure, però, com aquestes respostes van experimentant procés de “descentrament” de l’espai i el temps a partir dels coneixements científics.

D’una banda, hi ha un descentrament respecte a l’espai i al lloc que hi ocupem els humans. Les diferents cultures, des de les col•lectivitats de caçadors-recolectors fins a les societats agrícoles a partir del neolític, han acostumat a entendre’s a si mateixes com el centre de l’univers a través d’una relació privilegiada amb esperits o deus particulars. Tanmateix, la ciència descriu una realitat molt allunyada d’aquesta autoimatge ingènua. D’un senzill model geocèntric on la terra i la col•lectivitat pròpia ocupaven el lloc de privilegi, s’ha passat a una imatge de milers de milions de galàxies que s’allunyen entre sí en un procés d’expansió accelerada des de fa uns 13.700 milions d’anys. De la idea clàssica d’un món estel•lar caracteritzat per l’harmonia i l’estabilitat davant un món terrestre sotmès a canvis caòtics, s’ha passat a veure’s l’univers com un món dinàmic farcit de destruccions violentes. La terra, un gra de pols en el cosmos, es projecta com un planeta d’una estrella perifèrica i vulgar –en un conjunt de cent mil milions d’estrelles d’una galàxia que només és una entre centenars de milions de les que hi ha a l’univers observable. Els mites i els deus de referència quasi sempre són a imatge dels homes.

D’altra banda, el temps també ha anat descentrant-se respecte al present. La temporalitat ha anat allargant-se. Avui sabem que la vida a la terra es remunta a uns 3.900 milions d’anys. També sabem que la moralitat té unes bases biològiques molt anteriors a l’aparició dels humans -relacionades amb la selecció natural. Alguns postulen que això també afecta a les religions. Unes bases que expliquen el caràcter grupal, jeràrquic, territorial, i alhora competitiu i cooperatiu de les societats humanes.

A partir de la modernitat, alguns pensadors liberals -Locke, Madison, Kant, Tocqueville, S Mill, postularen la importància dels drets com a font de progrés polític i moral. També s’adonaren de que resulta convenient no confiar massa en el comportament espontani dels sapiens, sinó que el tema clau resideix en el disseny de les institucions polítiques. Kant veia en la insociable sociabilitat dels humans la clau del progrés. Hegel era més contundent: els humans som uns egoistes empàtics en busca d’un reconeixement que no arriba sinó a través del conflicte. Uns drets i un reconeixement que només garanteixen unes institucions polítiques creades a partir dels conflictes entre individus i entre grups. Així s’ha arribat a les democràcies liberals i als estats de benestar.

Resulta notori el progrés que signifiquen aquestes dues conquestes davant de sistemes de govern anteriors. Les institucions democràtiques i els drets son moralitat pràctica condensada. Tanmateix, encara presenten bastants punts a millorar. És el cas del predomini d’uns mercats quasi sense regulació, dels drets i llibertats nacionals i culturals de les minories, i de les relacions internacionals. El constitucionalisme modern ha representat un avenç indiscutible, però arrossega “ombres” importants associades als estats i al seu control per part de grups socioeconòmics, nacionals i culturals dominants que tracten de legitimar-se a partir d’un  llenguatge falsament universalista. Els grups socials desafavorits i les minories nacionals i culturals tenen molt a dir i a fer –sigui per reformes o per ruptura- en el millorament d’aquests productes sempre inacabats que són les democràcies d’arrel liberal.  

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment