spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (octubre 2011): "UE: un fracàs de governança"

 

La Unió Europea (UE) sembla tenir una vocació interna per empitir-se a si mateixa. Sembla que busqui mantenir-se com un actor menor. Això sembla clar en política internacional, un camp on la UE va sempre a remolc i on és un actor secundari, fins i tot a vegades un actor molt prescindible. Però actualment, en la gestió de la crisi econòmica, aquella vocació també envaeix la política domèstica europea. La UE té un greu problema de governança, que s’afegeixen als més coneguts problemes de projecte i de lideratge.
 
El problema de governança té com a mínim dues causes. En primer lloc, el mateix entramat institucional de la UE. Es tracta d’un sistema molt barroc, que alenteix les decisions i les fa ineficients en termes d’aplicació. De fet, la lògica europea encara està presidida pels interessos locals, és a dir, pels interessos estatals. Les reformes recents del sistema institucional (Lisboa) no han anat gaire enllà en la voluntat de crear una entitat política comuna. En segon lloc, la manca de governança remet a l’orientació política que impulsen els principals estats europeus, França i, sobretot, Alemanya. No està dirigida ni a establir una unitat política amb voluntat de ser un actor mundial col·lectiu, ni a dirigir una política econòmica interna eficient a mig termini. En aquest àmbit, les actuacions de la UE generen una sensació constant d’impotència i d’improvisació. La Comissió fa temps que no té “iniciatives”, malgrat el que diuen els Tractats. El Banc Central sembla aterrit de prendre decisions estructurals que vagin més enllà d’evitar una inflació que molts economistes diuen que seria moderada i convenient. I s’ha comprovat que la governança de l’euro no està funcionant. Es volen controlar les despeses, però no s’incentiva l’activitat econòmica i, per tant, s’erosiona la productivitat i competitivitat dels actors econòmics europeus.
 
Caldria incentivar inversions productives, però per això cal convèncer als inversors de que hi haurà creixement. L’emissió d’eurobons sembla una bona solució –sempre que s’instauressin mecanismes correctors de la indisciplina fiscal que poden provocar. Però la UE respon tard i només molt tímidament. Reduir la despesa pública no és suficient. De fet actua en contra de la recuperació de l’activitat econòmica (una constatació que també podem aplicar a la nostra política interna). Les institucions europees estan desconcertades, actuen com si visquessin dins d’una mandrosa ressaca. Hi ha clares dificultats d’establir una política econòmica eficient quan no es plantegen canvis vers una harmonització de les polítiques fiscals i laborals. Amb aquest pressupòsits, sempre hi hauran estats guanyadors i perdedors. Alemanya és el líder europeu, però sembla que no vol assumir els costos que implica qualsevol lideratge. Caldria procedir a aquelles harmonitzacions, ni que fos amb diferents velocitats i només entre alguns estats. Els principals estats europeus són responsables de la debilitat de la UE. De cara a la ciutadania, la sensació final és la d’una deslegitimització quasi quotidiana.
 
Aquesta situació és alarmant, especialment pels que som europeistes. Anuncia un important declivi de futur. Fa pocs dies, en una reunió organitzada per Esade amb participació de polítics, acadèmics, empresaris i periodistes, Felipe González recordava que governar és administrar expectatives, tot mencionant que per primera vegada Obama ha inclòs a la UE en els seus discursos de política exterior (i no només a França, Alemanya o el Regne Unit separadament com feia fins ara). Això ha vingut de la mà dels efectes que la inoperància europea té en la situació econòmica americana i en altres contexts. La manca de projecte i de lideratge es tornen dramàtics en temps de crisi.
Sabem que no vivim temps propicis per la lírica, però resulta imprescindible insuflar molta més èpica en les institucions europees. Ens hi juguem massa. També per la qualitat de vida de les properes generacions.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment