spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (juliol 2018) : "Governs, incerteses, eleccions"

El proper curs polític estarà presidit per interrogants de govern, incerteses judicials i incògnites electorals.

1)     Interrogants de govern. La relació bilateral entre els governs central i de la Generalitat interessa a ambdues parts, però el context no propicia acords de profunditat malgrat els canvis de llenguatge, d’estils i del possible establiment d’alguns “acords fàcils” (algunes infraestructures, lleis socials suspeses, etc). Tanmateix, no és esperable que es plantegi de veritat el tema de fons del reconeixement nacional i de l’acomodació política de Catalunya, que només serà tractat amb moltes prevencions mútues. No hi hauran ni plantejaments ni negociacions “d’estat”. I un referèndum pactat no s’albira en un horitzó proper. Hi ha massa debilitats mútues i massa incerteses contextuals per fer-ho. El PSOE necessita aprovar els pressupostos del 2019. Crec que ningú pot esperar un encarrilament sistemàtic i aprofundit del conflicte, que és de caràcter nacional, des de les premisses i suports actuals dels dos governs implicats. I no son descartables convocatòries electorals avançades en els dos casos. El tema de fons restarà irresolt durant temps.

2)     Incerteses judicials. El Tribunal Suprem (TS) ha decidit no apel·lar al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) en base a una pretesa extralimitació del tribunal alemany. El risc era seguir aprofundint el ridícul internacional del TS. Sembla raonable pensar que aquest tribunal estigués també interessat en evitar una altra desautorització del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) quan arribin les apel·lacions dels casos dels presos polítics i altres encausats. Però amb la “justícia” espanyola mai se sap. Mostra un caràcter internacionalment autista digne del període de l’autarquia franquista. La Fiscalia podria canviar les acusacions dels encausats en els judicis del Tribunal Suprem (TS) i de l’Audiència Nacional. Però podem seguir en l’autarquia judicial.

D’altra banda, el TS també ha decidit no jutjar als exiliats només per malversació retirant les euroordres. Els exiliats seran lliures a Europa, però seguiran essent exiliats, ara permanents, en relació a l’estat espanyol, com la situació de molts ciutadans després de la guerra civil.

Hi haurà mobilitzacions ciutadanes, tant per qüestions de fons com procedimentals (presons preventives, “fets” basats en “informes” (és un dir) de la Guardia Civil, deficiències en garanties processals, etc). Unes “condemnes polítiques” segueixen essent possibles malgrat els ulls professionalment més avançats del tribunals europeus. És difícil imaginar sentències absolutòries per “judici nul”. Al mig, tot un gradient de condemnes que emmarcaran la situació política a curt termini.

3)     Incògnites electorals (europees i municipals) que condicionen les estratègies i aliances dels partits. I aquí es planteja quina és la millor opció pel catalanisme independentista: llistes úniques?, llistes separades?, primàries prèvies?  

En el cas de les eleccions europees la resposta crec que és clara: cal maximitzar la presència pràctica i simbòlica del grup independentista al Parlament Europeu. Millor llistes úniques. Per contra, les eleccions locals presenten moltes particularitats i no resulta convenient tractar-les de manera uniforme. Els objectius bàsics son assolir el nombre màxim de vots, alcaldes i regidors i minimitzar contrapoders unionistes en municipis importants.

En aquest sentit, no comparteixo que la posició més convenient sigui impulsar llistes unitàries. És molt poc clar que recullin més vots. En sistemes electorals proporcionals és més factible que s’en recullin més quan cada llista rep el suport del seu electorat sense fugues pels extrems. En relació als partits, l’independentisme és i serà plural. No és previsible ni convenient que deixi de ser-ho. El “mite de la unitat” pot debilitar l’independentisme. La unitat, no organitzativa sinó d’acció, ha de venir després de les eleccions.

Hi ha casos, però, en que sí que crec que resultaria convenient que ERC i JxCat-PDECat-Crida, dos espais que es necessiten mútuament i que estan condemnats a entendre’s, arribin a acords preelectorals donades les regles d’elecció dels alcaldes –el/la líder de la llista més votada quan no hi ha alternatives amb majoria absoluta de regidors. Es tracta d’aquells municipis en que es compleixen dues condicions: 1) quan l’alcaldia pot quedar en mans d’un partit unionista (C’s, PP, o també el PSC mentre no canviï de política general), i 2) quan l’independentisme unit pot guanyar (quedar primer). En cas que no es doni alguna d’aquestes dues condicions, ja sigui perquè l’alcaldia està assegurada o perquè no hi ha possibilitats d’assolir-la, crec més convenient que prevalgui la lògica de les llistes separades. El cas de Barcelona depèn de la posició final dels Comuns, que no és un partit “unionista” però si roman en l’ambigüitat nacional justificaria un acord electoral. Aquest és un tema important. Els partits segueixen essent la baula dèbil de l’independentisme, juntament amb les presses.

D’altra banda, fer unes “primàries” arrossega inconvenients divisius més que avantatges de resultat, i tampoc assegura que els escollits siguin els millors candidats (sobren exemples locals i internacionals). De fet, en les condicions actuals, les primàries independentistes no fan cap falta. Amb uns acords entre partits en uns pocs municipis n’hi ha ben bé prou. La Generalitat ha de saber governar amb llums curts i amb llums llargs. Entre el discurs de “la república independent” i la realitat hi ha més d’un buit estratègic, logístic i temporal. Allò que està en joc és massa important per deixar-lo només en mans dels polítics. No estem parlant d’un temps molt breu. Cal optimitzar tots els recursos disponibles, inclosos els molt bons professionals que hi ha en la societat catalana que seria pertinent aprofitar.

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment