spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (Maig 2018) : "Tribunals : entre ficcions i mentides"

Sempre hi ha distància entre la realitat i la manera que tenim de descriure-la, explicar-la o voler transformar-la, sempre hi ha distància entre “les paraules i les coses”. Això ho sabem, però tendim a oblidar-ho.

Les ideologies han anat creant al llarg del temps “ficcions lingüístiques” legitimadores (diverses concepcions de la llibertat, la igualtat, la classe social, la nació, els déus, els valors, etc) que mai coincideixen amb la realitat a la que es refereixen. Viure en un univers de ficcions no equival, però, a fer-ho en un oceà de mentides. No totes les anàlisis i propostes son equivalents. Hi ha ficcions que sense coincidir amb la realitat no menteixen.

La qualitat d’un estat de dret està també relacionat amb la densitat de mentides que emanen de les seves institucions. Quan aquestes últimes en fan un ús sistemàtic estan indicant el caràcter pervers i de baixa qualitat de l’estat de dret i de la democràcia corresponent. Ho estem veient en estats de la Unió Europea: Hongria, Polònia, Eslovàquia, República Txeca .... i a l’actual estat espanyol. De fet, avui ja no cal ser un estat estrictament democràtic i de dret per ser membre de la UE. Això resulta una asseveració que fa poc temps hagués semblat una impossible. Però els fets apunten en aquesta direcció. En alguns estats, els articles del Tractat de la Unió que apel·len als valors liberal-democràtics son cada vegada més un conjunt de ficcions retòriques que tendeixen a convertir-se en “mentides sistèmiques”.

Hi ha diversos indicadors que mostren que l’estat espanyol està esdevenint un engany de dret. En primer lloc, el tipus d’aplicació de l’article 155 vulnera la pròpia Constitució. Hi ha bastant consens entre els juristes que aquest article no permet en cap cas dissoldre un parlament o cessar un govern autonòmic. Es tracta d’una possibilitat que va ser explícitament rebutjada en el període constituent. Estem davant d’un frau de llei.

A més, quan la unitat d’Espanya es presenta per part de la màxima autoritat del poder judicial (President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial) com la base i fonament de l’estat de dret, significa que aquest últim és subsidiari i, per tant, prescindible quan s’amenaça aquella unitat.

En relació a Catalunya, els comportaments de jutges del Tribunal Suprem (TS) i de l’Audiència Nacional (AN) vulneren el principi de legalitat en nom del d’oportunitat política, tot situant-se a la pràctica per sobre de la llei. No es que hi hagi “desproporcionalitat” en les mesures preses, sinó més aviat, arbitrarietat i discrecionalitat. Als jutges Llarena i Lamela se’ls hi pot atribuir allò que el físic rus Landau deia dels cosmòlegs: “acostumen a estar equivocats, però no dubten mai”.

Es fàcil constatar com en les “mesures cautelars” d’aquests tribunals hi ha una voluntat de criminalitzar idees legítimes i perfectament legals. Mentre inventen una sèrie de pretesos delictes (rebel·lió, terrorisme, etc) que no s’apliquen als casos concrets, la Fiscalia i els tribunals s’inhibeixen davant les agressions policials i de l’extrema dreta, tot actuant com si aquests fets no fossin rellevants. La imparcialitat de la cúpula del poder judicial fa temps que ha saltat pels aires.

Les invasions del poder executiu en el poder judicial i del poder judicial en el poder legislatiu son també indicadors d’una laminació profunda de l’estat de dret. La “tirania de la majoria” resulta imparable quan els jutges no actuen amb imparcialitat i la separació de poders és molt deficient.

També es constata una voluntat de voler deixar resolts els casos judicials en la fase d’instrucció, tot redactant interlocutòries amb vocació de sentència ferma. Els informes de la Guàrdia Civil en que es basen algunes de les acusacions suposadament pericials son autèntics nyaps mancats de rigor i sobrats de valoracions que s’acosten als procediments del franquisme. La interpretació que es fa de la desobediència vulnera drets polítics i regles procedimentals, mentre que les imputacions de “terrorisme” mostren una clara parcialitat prevaricativa. Passar amb la rapidesa i impunitat que ho fan algun jutges de les ficcions a les mentides soscava la legitimitat de tot el sistema constitucional.

Per la seva banda, el Tribunal Constitucional (TC), dotat gràcies al PP d’unes capacitats executives inèdites a Europa, pren mesures cautelars no sol·licitades per ningú sobre temes que ni tan sols ha admès a tràmit (!). Es tracta d’un absurd procedimental que vulnera, a més, l’autonomia i la inviolabilitat parlamentàries (competències de la Mesa del Parlament). El judicial és un poder tan criticable com tots els altres, i encara més en seu parlamentària. Que un parlament debati sobre una llei declarada inconstitucional no trenca cap principi liberal-democràtic.

Amb més de dos milions de ciutadans catalans que donen suport a partits independentistes, la por i la repressió de l’estat no semblen una bona estratègia per solucionar el conflicte de fons. La dissuasió és i serà escassa. El convenciment i la persuasió son i seran inexistents. El que es fa és estabilitzar la inestabilitat.

A diferència d’altres àmbits, el poder judicial espanyol no va ser reformat després de la transició. En bona part, el poder judicial segueix la inèrcia i estils de la cultura jurídica de la dictadura.

Son molt clars els advertiments del Consell d’Europa sobre els dèficits de l’estat de dret espanyol. També ho són les conclusions dels relators de Drets Humans i de Llibertat d’Expressió de la ONU, així com les queixes d’Amnistia Internacional sobre les obstruccions de la Fiscalia a investigar els fets de l’1 d’octubre. I sembla que se li girarà feina al Tribunal Europeu de Drets Humans amb els recursos contra les previsibles sentències dels tribunals espanyols. Recordem que aquest tribunal europeu ja ha condemnat diverses vegades a l’estat espanyol per incompliment del Conveni de Drets Humans.

Del TC, TS, i AN es pot dir allò que Cervantes atribuïa als humans: “Cada uno es como Dios le hizo, y aun peor muchas veces” (El Quijote, 2ª part).

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment