spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (Juliol 2017) : "Llei del referèndum : legitimitat"

Tot apunta que els fets polítics es precipitaran a Catalunya a partir de la darrera setmana del mes d’agost. Un moment clau serà la tramitació de la llei del referèndum d’autodeterminació. El seu registre en el Parlament suposarà el tret de sortida d’un enfrontament institucional sense precedents. Probablement pagui la pena reflexionar sobre el procediment d’aprovació i sobre el contingut d’aquesta iniciativa parlamentària presentada fa pocs dies pels dos grups que la impulsen, Junts pel Sí i la CUP.

1)      El procediment. Aquesta es una llei important. Si el procés acaba tenint èxit, estarà present en els llibres d’història. Naturalment, la proposició serà recorreguda pel govern central davant del Tribunal Constitucional (TC), el qual l’acceptarà immediatament a tràmit, cosa que suposa la seva suspensió automàtica en termes de la legalitat espanyola. Poc després el TC l’anul·larà definitivament. Tot molt previsible. Tanmateix, el Parlament tirarà endavant la llei. També previsible.

A banda de les qüestions de legalitat (espanyola i catalana) sempre resulta important com es fan les coses en termes de legitimitat. I aquí intervé l’ anunciada reforma del reglament del Parlament per tal d’escurçar el temps de la tramitació legislativa. A ningú se li escapa que estem en temps polítics poc “normals”, però això no justifica que les coses es facin de manera poc escrupolosa en termes procedimentals. No calia que el Consell de Garanties Estatutàries expressés les seves prevencions per veure que no resulta convenient que una llei d’aquesta importància s’aprovi sense possibilitat que tots els grups presentin esmenes i les debatin a la cambra que representa a tots els catalans. Això no faria cap favor a la legitimitat de la llei, especialment des de la perspectiva internacional. Quan es te la legalitat en contra cal guanyar la batalla de la legitimitat. I procedir en termes liberal-democràtics acurats és una via per aconseguir-ho. A més, les “astúcies” tàctiques deixen de ser-ho quan es veuen venir de lluny.

2)      El contingut. La proposició de llei inclou una exposició de motius, 34 articles, una disposició addicional i dues disposicions finals.

L’exposició de motius crec que és substancialment millorable. Inclou fins a vuit paràgrafs que mostren cert desordre expositiu. El “dret d’autodeterminació del pobles” es justifica a partir dels texts internacionals de Nacions Unides -Pactes sobre Drets Civils i Polítics; Drets Econòmics, Socials i Culturals (tots ells signats per l’estat espanyol). Tanmateix, és conegut que la noció de “pobles” resulta notòriament ambigua. Es pot argumentar que això ha permès implementar diverses polítiques sense canviar les normes. Especialistes en dret internacional han assenyalat fins a tres etapes diferents en la interpretació de l’autodeterminació durant el segle XX –període d’entreguerres; de la segona guerra mundial a l’esfondrament de l’ “imperi” soviètic; i a partir dels anys noranta. Efectivament, el dret d’autodeterminació no sempre s’ha limitat a situacions de colonialisme (segona etapa), però d’aquí no es desprèn, com sembla que fa l’exposició de motius, que hi ha una correlació automàtica entre el dret internacional, una societat democràtica i el dret d’autodeterminació de Catalunya. Les teories democràtiques actuals sobre les secessions legítimes son molt més matisades. En canvi, crec encertat que es faci esment al caràcter històric i nacional del país, a la impossibilitat pràctica de procedir a pactes amb l’estat i, encara que no es diu així, a la tensió inherent entre legitimitat constitucional i legitimitat democràtica, un tema clàssic de la teoria política contemporània.

L’articulat de la proposició de llei és bastant més solvent. Hi ha molts temes implicats. Alguns es poden millorar també durant la tramitació parlamentària. N’esmento aquí només dos. Tal como diu la proposició de llei, els membres de les meses electorals haurien de ser escollit per sorteig, però crec que també s’hauria de requerir la voluntarietat dels implicats. El fet de que hi hagi temporalment dues legalitats vigents incompatibles no és responsabilitat dels ciutadans. El que diu l’article 3.3 de la proposició no resulta suficient per esvair els dubtes legítims que puguin tenir els ciutadans. El referèndum no ha de resultar incòmode o “antipàtic” a cap ciutadà del país.

Finalment, l’experiència mostra que la discussió i decisions d’òrgans com la Sindicatura Electoral de Catalunya milloren en termes de neutralitat i objectivitat quan el nombre de membres és gran, especialment quan son nomenats pels parlamentaris, és a dir, pels partits. Tal vegada set membres serien millor que cinc (art 19). D’altra banda, no seria convenient que els membres de la Sindicatura fossin percebuts com una corretja de transmissió de la Generalitat (com ho és el TC del govern central de l’estat). Això posa pressió al Govern de Catalunya per fer les coses molt ben fetes. La Sindicatura, per exemple, només hauria de validar un cens que fos correcte en termes tècnics. El nomenament de l’àrbitre resulta un punt encara més important en aquest cas, en què, al contrari del que passa amb la Junta Electoral Central espanyola, no hi ha possibilitat de revisió judicial posterior (en no existir un poder judicial propi de Catalunya).

La legitimitat del referèndum dependrà en bona part, primer, de què es faci i de com es faci; en segon lloc, del nivell de participació i, finalment, dels resultats. La conjunció de les accions de la Generalitat amb la mobilització electoral i política de la ciutadania haurà de mostrar fortalesa per combatre les previsibles accions repressives de les institucions de l’estat.

Ningú controla totes les variables de l’1-O. La legitimitat també s’ha de guanyar, tant a nivell intern com internacional. Després d’aquesta data res serà com abans. 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment