spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (Novembre 2016): "Democràcies: alarma taronja"

Estan en perill les democràcies liberals davant els canvis ideològics dels ciutadans i de l’augment dels populismes de dretes i d’esquerres?. En l’àmbit polític les prediccions fan sempre de mal dir, però té sentit parlar de tendències quan es parteix de l’anàlisi de dades fiables. En aquest sentit té interès un estudi recent sobre Estats Units i Europa occidental de R. Stefa i Y. Mounk basat en dades de la World Values Survey (1995-2014)(Journal of Democracy, 2016)

La ciència política ha constatat repetidament una pèrdua d’influència social dels partits polítics i sindicats –baixa afiliació, volatilitat electoral, vots antisistema, etc. Tanmateix, això s’interpretava més com una deslegitimació dels governs i partits que d’unes democràcies a les que es veia dotades de bona salut. La novetat d’aquest estudi es que qüestiona aquesta última conclusió.

Analitzant els valors i actituds de diferents generacions de ciutadans (cohorts) es constata un escepticisme creixent sobre la democràcia, així com una simpatia més acusada vers solucions autoritàries. Un 24% dels actuals mil·lenials americans creuen que la democràcia és un “mal sistema” o un “molt mal sistema” (2011)(un 7% més que al 1995). A Europa son un 13% (un 8% més alt). Les generacions de més edat son les que mostren avui més suport a la democràcia, especialment en el cas americà. Una de les conclusions de l’estudi és que això està vinculat a un “efecte de generació”, no a un efecte d’edat. És a dir, quan les generacions que ara son grans eren joves (generacions d’entreguerres i baby boomers) mostraven en la Values Survey més sintonia amb la democràcia que els joves d’avui.

En els anys vuitanta els joves eren els que donaven més suport a valors liberal-democràtics. Avui els papers generacionals s’han invertit. Es constata un radicalisme juvenil insatisfet en els dos extrems de l’espectre polític. A més, l’estudi conclou que l’ interès per la política és més alt en les generacions més grans de 50 anys que en les posteriors, tant als Estats Units (una diferència del 26%) com a Europa occidental (14%).  

En les últimes dècades, la participació electoral decreixent es compensava amb fórmules d‘activisme i participació en moviments socials, organitzacions humanitàries i formes de protesta ciutadana. Avui sembla que ja no es així en les generacions més joves.  

Potser la dada més alarmant és que la “democràcia” tendeix a ser pensada per les noves generacions des de premisses menys liberals. Ha disminuït la percepció de que resulta important viure en una democràcia construïda al voltant dels drets i llibertats, parlaments, separació de poders, procediments legals de control, eleccions competitives, etc, és a dir, en una democràcia vinculada als valors i institucions d’arrel liberal. Actualment està augmentant la demanda de “líders forts”i fins i tot de sistemes autoritaris. I en contrast també amb el que esdevenia en les últimes dècades, l’augment de les actituds antidemocràtiques es dona avui entre els sectors socials més rics, especialment entre els rics joves (35% EEUU, 17% Europa), que previsiblement formaran part de la classe dirigent del futur. És un retorn parcial al període d’entreguerres.

Es tot això un perill per les democràcies liberals?. Crec que encara no. El triomf de Donald Trump, l’augment dels populismes d’extrema dreta a França, Holanda, països nòrdics i centreeuropeus, i dels populismes d’esquerres al sud del continent expressa de moment més un símptoma i una tendència que un perill institucional immediat. Però hi ha corrents de fons que poden portar a dinàmiques d’inestabilitat democràtica. No sabem com seran els joves de 20 o 30 anys d’aquí 25 anys, però sembla que en aquestes dates els ciutadans de més 50 anys seran més conservadors i menys liberals que els de més de 50 anys d’ara. Caldrà estar atents a aquestes dinàmiques de futur.

Les democràcies actuals son uns productes històrics d’al·luvió en les que actuen diverses lògiques no necessàriament congruents (liberals, democràtiques, socials, culturals, nacionals, etc). En el cas de les lògiques liberal i democràtica el quid de l’èxit de l’invent és que cadascuna limiti i controli els excessos de l’altra. Crec que habitualment es pensa poc o malament aquestes tensions inevitables, especialment les que es donen entre el liberalisme polític i la democràcia. Ambdós components resulten necessaris.

Shakespeare reflexa a Juli Cesar la lluita interna de Brutus: vol salvar la República dels riscos de la tirania, objectiu que l’aboca a participar en un assassinat que moralment li repugna. En canvi, Marc Antoni utilitza “el poble contra la República”. Un tema clàssic. Avui parlaríem més aviat del perill potencial de “el poble contra els drets i llibertats”, “el poble contra la democràcia”. Una reflexió que té en els escrits de Madison, Tocqueville, Stuart Mill i Berlin una permanent i lúcida actualitat. Afortunadament, encara no estem aquí. De moment, alarma taronja. Però en política res és irreversible.  

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment