spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article La Vanguardia (Octubre 2016): "És la legalitat, estúpid ! "

Som racionals els essers humans?. Aristòtil venia a dir que els humans som uns éssers peculiars; som animals racionals per que som animals cívics. La “ciutat” ens fa racionals. Dotats d’un llenguatge que hem adquirit socialment (que no podríem crear estan aïllats) avui diria encertadament que esdevenim racionals a través de la interacció entre els nostres circuits neuronals i el llenguatge o llenguatges que hem aprés. Tanmateix, aquesta és una antropologia incomplerta.

Avui sabem que a banda de ser “racionals”, diguem-ne a estones, i “cívics” o socials a altres estones -sense que ens acabi d’agradar ser-ho (Kant)-, els humans som també moltes altres coses. L’evolució ha anat conformant uns cervells en els que molt sovint predominen components no racionals. No resulta gaire estrany que uns dos mil quatre-cents anys desprès d’Aristòtil, Bertrand Russell ironitzi: “L’home és un animal racional. Com a mínim això ens han dit. A través d’una llarga vida he buscat diligentment evidències en favor d’aquesta declaració. Fins ara no he tingut la bona fortuna de trobar-les”.

L’àmbit de la política ofereix sovint exemples del pes més aviat precari que ocupa la  racionalitat en els afers humans. “Ningú ha descobert mai la causa de l’estupidesa del govern”, deia el físic i premi Nobel Richard Feynman.

Per exemple, sembla clar que hi ha un problema estructural no resolt de caràcter nacional-territorial en el sistema polític espanyol. Qualsevol observador informat ho comprova, visqui a Austràlia, Sud-àfrica o Grenlàndia. Diagnòstic compartit per politòlegs, juristes i analistes internacionals especialitzats: es tracta d’un cas molt mal solucionat de reconeixement i d’acomodació política del pluralisme nacional intern en una democràcia liberal. Amb independència del grau de simpatia que mostren respecte al cas de Catalunya, es queden estupefactes quan saben que la democràcia espanyola impedeix que els catalans votin sobre la qüestió, com sí que poden fer-ho els escocesos o quebequesos en situacions similars.

En termes liberal-democràtics resulta bastant cínic presentar les lleis com a solució quan son precisament les que conformen bona part del problema. Parafrasejant una cèlebre frase de la campanya electoral de Bill Clinton en els anys noranta es pot dir: “És la legalitat, estúpid !”.

Un cop constatat el fracàs de la via de l’acord, l’augment de la demanda independentista a Catalunya esdevé una conclusió racional, tant en termes de raonabilitat moral com de racionalitat estratègica. Mantenir, com fan les institucions de l’estat que es tracta d’una qüestió simplement “il·legal”, aplicar procediments merament judicials i pretendre que això tanca la discussió resulta una actitud intel·lectualment infantil i de conseqüències pràctiques perverses. Una actitud arrelada en una cultura política autoritària prepotent que, en suma, incentiva que el problema es vagi fent més gran. Un corol·lari és que les institucions judicials de l’estat, que els catalans també financen, resultin cada vegada menys legítimes a ulls de molts ciutadans.

Espanya és un estat de dret, però com a vegades he dit, es tracta d’un “estat de dret tort”. El seu marc legal-constitucional, lluny de ser la via per encaminar les tensions polítiques, “constitueix” bona part del problema estructural a resoldre. La manca de separació de poders resulta un clar indicador de la baixa qualitat d’aquest estat de dret, tant en termes liberals com en termes democràtics (que son dues coses diferents). Quan les lleis formen part del problema més que de la solució, una perspectiva racional implicaria o be definir i resoldre el problema des de noves bases polítiques, o be canviar les normes actuals per altres que oferissin vies realistes per superar les tensions existents. O les dues coses. Però no es fa ni una cosa ni l’altra. És una greu irresponsabilitat. A vegades es diu que “falten estadistes” en el govern central. En termes més terrenals em conformaria amb que no estigués format per becaris i becàries que pensen que la realitat és allò que les lleis diuen que és la realitat.

L’estat espanyol no ha estat mai suficientment fort com per imposar “a la francesa” la seva voluntat, però sí que ho ha sigut per impedir que Catalunya fes el seu propi camí “a la portuguesa”. I viceversa. Catalunya ha esta suficient forta per impedir una uniformització política, lingüística i cultural per part de l’estat, però no ha sigut prou forta per aconseguir un estat propi (o un autogovern digne i de qualitat). Estem davant de la tensió històrica entre dues debilitats. Una tensió que legitima i converteix en racional el desig d’emancipació de la part catalana quan la via de l’acord revela no ser gens realista.

L’objectiu de la independència de Catalunya mostra dificultats de facticitat pràctica però no de legitimitat democràtica. La seva raonabilitat moral està més que demostrada; el que cal afegir és racionalitat estratègica. Això últim és el que em preocupa.

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment