spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (novembre 2014): "Catalunya, nova etapa"

 1.      Nova etapa. L’actual procés polític de Catalunya ha entrat ja en una nova etapa. A partir del 9-N de 2014, l’etapa del referèndum/consulta haurà quedat definitivament endarrere. Que una demanda d’aquest calat estructural tingui un suport entre el 70% i el 80% de la ciutadania catalana no suposa per aquest estat més que una mera anècdota. Així ho ha manifestat explícitament un dels ex-magistrats del TC que va “resoldre” contra l’Estatut (2010). En temes democràtics resulta una actitud impresentable, però en termes de la cultura jurídica espanyola és una qüestió de mera aplicació lògica d’una legalitat interpretada només des d’una de les parts en conflicte. 

La negativa frontal de l’estat a tractar de resoldre un tema de fons de naturalesa eminentment política el situa en el grup de les democràcies i estats de dret més primitius del món occidental en termes de pluralisme i de legitimitat democràtica. Refugiar-se en la mera legalitat és adoptar la tàctica de l’estruç, especialment quan aquesta legalitat ha vingut essent interpretada en les darreres dècades –amb nova intensitat en els últims anys- des de premisses d’unitarisme nacional i de recentralització competencial per part del govern central i dels tribunals.
De la mateixa manera que hi ha fonamentalismes religiosos es pot dir que també hi ha fonamentalismes constitucionals. Napoleó Bonaparte deia que la religió és un medi formidable per tenir quieta a la gent. L’estat espanyol pretén el mateix amb la Constitució de 1978. I parafrasejant a Arthur C Clarke que deia que “la major tragèdia de la humanitat pot haver sigut el segrest de la moralitat per part de la religió”, por dir-se que la major tragèdia de les democràcies pot ser el segrest del pluralisme i de la raonabilitat política i moral per part del fonamentalisme constitucional.
2.      El nou 9-N. Donada la impossibilitat pràctica de fer una consulta amb els requeriments legals i procedimentals que presideixen aquests processos en democràcies més civilitzades (Canadà, Regne Unit), cal entendre el “nou 9-N” com una jornada de participació i de mobilització que, a més, inclou urnes i una votació ciutadana.
 
El poder central ha quedat un tant desconcertat per aquesta iniciativa del Govern donat el caràcter de participació ciutadana sense que hi hagin actes administratius fàcilment impugnables. Fins al punt que sempre quedarà insatisfet amb si mateix: si no hagués presentat el recurs seria acusat de dèbil per amplis sectors del PP i del PSOE, i presentant-lo corre un greu risc d’ineficiència, amb una mobilització que sigui un èxit, incloses fotos a la premsa internacional sobre el segrest de la democràcia a Espanya.
Crec que cal mantenir la convocatòria del nou 9-N diguin el que diguin les institucions de l’estat. Cal que aquest dia hi hagin urnes i cues de ciutadans amb vots a la mà. És la imatge més clara de democràcia, una imatge que tothom entén. La mobilització s’ha de mantenir i cal que sigui un èxit de participació, tant de cara a la mateixa ciutadania com en relació als actors internacionals. El nou 9-N es situa en el terreny del mus polític. I la partida serà llarga.
3. Partits i organitzacions socials. Per aconseguir coses grans s’ha de saber pensar en gran. I cal saber actuar amb sentit d’estat. L’estat té recursos de sobres per actuar de manera contundent: polítics, jurídics, econòmics, mediàtics i internacionals. A partir del 9-N caldrà internacionalitzar el procés molt més que el que s’ha fet fins ara. Caldrà anar desespanyolitzant-lo. Resulta imprescindible que des de Catalunya s’actuï amb molta professionalitat, cosa que passa per saber distingir entre l’objectiu fonamental i els objectius secundaris de cada partit o organització. A partir d’ara no hi haurà marge per actituds equívoques. Els consensos son importants, però ho són més els continguts del consens. D’altra banda no s’ha de confondre mai el paper de les institucions i el paper de les organitzacions socials. Crec que alguns partits i organitzacions socials a vegades pensen en petit o a un termini molt curt. Per estar a l’alçada de la professionalitat i de la racionalitat política que el país necessita cal pensar en gran i actuar en termes d’estat, però entenent amb claredat quin és el lloc i funcions que cadascú ocupa i realitza en aquest procés. Tothom té un rol important a jugar, però el país el lideren les seves institucions, el President, el Govern i el Parlament.
En la nova etapa que el procés inicia aquest mes de novembre de 2014, tot apunta que anirem a unes eleccions al Parlament. Unes eleccions que adquiriran un sentit pràctic de caràcter plebiscitari. Crec que hi ha dos criteris que els partidaris de la independència han de considerar sobre el tema de les llistes: 1) establir la decisió que doni més vots (cal estudiar rigorosament les diverses possibilitats i no improvisar, és a dir, cal decidir amb informació contrastada i no amb meres intuïcions o informacions i anàlisis parcials), i 2) assegurar que es manté l’actual lideratge del President de la Generalitat: amb ulls internacionals no s’entendria gens un canvi de lideratge en aquests moments. Son dos criteris claus. Poden semblar aparentment contradictoris, però es poden combinar. Ho anirem comentant.

Comments

# Josep Llopart
lunes, 3 de noviembre de 2014 6:30
Increíble Ferran, aquestes cuatre columnas escrites per vostè no tenen cap desperdici, conté tot alló que molts pensem sobre el nostre futur, sobre la nova etapa, tal com diu " per aconseguir grans fites cal pensar a lo gran" tant de bo sigui així. Entrem en l´etapa desisiva i hem d´estar tots a l´alçada del gran repte.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment