spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (juny 2013): "Barcelona, més que una ciutat"

 

Quan viatges pel món ràpidament constates que el que més es coneix de Catalunya són dues referències clares: Barcelona i el Barça. Arran del procés polític actual en favor del dret a decidir i a una potencial independència, Catalunya ha passat a ser en molt poc temps més coneguda com a un país dotat de personalitat nacional diferenciada. Però en termes de coneixement, les dues “marques” catalanes per excel·lència segueixen sent la capital i el Barça. Es tracta de dos actius que singularitzen molt positivament al país a l’esfera internacional.
 
Centrem-nos en Barcelona. El fet de ser alhora capital del país i referència internacional converteix en necessari, més que en simplement convenient, ser extremadament curosos en com es gestiona la vida social, cultural i paisatgística de la ciutat. I això tant en termes de la seva projecció internacional, com en termes de la qualitat de vida dels barcelonins i d’aquells que visiten la ciutat per motius professionals o d’oci. L’entorn físic i les polítiques públiques d’una ciutat condicionen la percepció que aquesta última genera de si mateixa, així com, en bona part, els comportaments i actituds dels que hi conviuen. 
 
En aquest sentit, sembla que l’Ajuntament té previst aprovar noves ordenances que afecten diversos aspectes de l’espai públic: els usos, estils i característiques del paisatge urbà, la incidència de les terrasses de bars i restaurants, l’ instal·lació de nous elements de telefonia mòbil, etc. A vegades s’esgrimeixen raons de caràcter econòmic, i més en temps de crisi, per afavorir una creixent presència d’usos privats en l’espai públic, per exemple en relació a la publicitat. Crec que segons com això es faci, constituirà un greu error de decisió col·lectiva.
 
La qualitat de vida dels barcelonins depèn, entre altres coses, de la qualitat de la seva ciutat. Soc partidari de tot allò que impulsa i reforça la internacionalització de la ciutat, així com de l’adaptació de les pràctiques ciutadanes a les noves tecnologies. Però sempre aquestes polítiques que es facin amb un caràcter temporalment acotat. Per exemple, fer ús de pantalles gegants en el centre de la ciutat durant el període en que es converteix en la Mobile World Capital, o difondre les activitats i establir usos puntuals en l’espai públic quan es celebren congressos científics de prestigi, són pràctiques que reforcen Barcelona com a capital de referència internacional de prestigi. També la projecció puntual d’espectacles audiovisuals utilitzant els edificis com a pantalla pot estar justificat en cas d’estar connectada amb referències històriques de la ciutat (no les que simplement projecten publicitat al carrer des de pantalles internes), o la intervenció (quan més discreta millor) d’entitats privades en la decoració de Nadal, etc. Fins i tot l’ús de monuments públics durant uns dies quan els equips esportius locals guanyen títols importants no deixen de ser senyals projectades sobre el dinamisme col·lectiu de la ciutat.
 
Tanmateix altres pràctiques, si no estan acotades en el temps –a uns quants dies- i estan relacionades amb mers interessos comercials suposarien una degradació respecte a la situació actual, la qual, és afortunadament bona en termes comparats amb altres ciutats de referència mundial. Em refereixo a pràctiques com l’ús d’anuncis i rètols lluminosos de marques comercials a la part superior dels edificis; la incorporació de marques o entitats privades al nom d’estacions de metro (a algú li agradaria agafar el metro a l’estació Passeig de Gràcia-Coca·Cola? o a Diagonal-Vodafone? ); la introducció de publicitat a les portes davanteres del taxis –trencant la imatge de vehicles grocs i negres associats a la ciutat des del temps de la segona república-, o l’augment de la mera publicitat de marques privades al carrer. Els noms i les imatges de la ciutat van lligats a la seva història. No es poden “vendre”. La memòria és també un bé col·lectiu.  Un patrimoni de la ciutat.
 
Resulta clau mantenir els signes que identifiquen la ciutat, sense contaminar-los amb referències privades. La mera justificació recaptatòria és una pendent cap a la pèrdua de qualitat de vida, cosa que probablement aniria en detriment de la marca de referència que s’ha anat construït amb el temps. Tampoc és una justificació dir que els beneficis es destinaran a usos socials o a restauració. Sempre és convenient posar al dia les normatives, però el criteri prioritari de la renovació han de ser els interessos col·lectius a mig termini de la ciutat i dels seus habitants. Seria un error deixar que la ciutat quedi colonitzada per interessos privats discrecionals que no guarden relació amb activitats econòmiques, culturals o científiques temporals de la pròpia ciutat. Flexibilitzar l’excepcionalitat no ha de significar mai convertir-la en norma general.
 
Es pot seguir internacionalitzant la ciutat sense degradar la seva qualitat de vida. De fet, un dels atractius més forts de Barcelona és el fet que combina bé el ser una realitat cosmopolita de referència, molt oberta al món, amb ser la capital de Catalunya, un país que busca el seu reconeixement i la seva projecció política en el paisatge polític internacional.
 
Els decisors de l’Ajuntament tenen responsabilitats que van molt més enllà dels límits territorials de la ciutat. Darrera de la capital hi ha un país. Barcelona és també “més que una ciutat”.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment