spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
La Vanguardia (març 2012): "Dos problemes globals"

 

Es calcula que fins a les primeres dècades del segle XIX, la fusta cobria el 90% de la demanda energètica global. Posteriorment, la millor eficiència del carbó, avui molt criticat, amb raó, com a contaminant, va permetre augmentar el benestar dels països més rics. El segle XX va ser el del petroli i productes derivats (més de 70.000 productes). Cap el 1950, el seu consum ja havia superat el del carbó. Ha representat un altre augment de benestar per les societats riques –inicialment també en termes ecològics respecte al transport de tracció animal. Durant el segle passat, l’energia per càpita es va multiplicar per quatre. I segueix creixent.
 
Què es previsible que ens depari el futur en termes d’energia a escala global?. La Comissió Europea (dades 2010) constata que entre el petroli (33’1%), el carbó (27’2%) i el gas natural (20’9%), les energies fòssils representen més del 81% del consum mundial. A continuació es situen la biomassa (9’7%), l’energia nuclear (5’8%), la hidroelèctrica (2’3%) i “altres” (1%). Diverses estimacions estableixen que, amb Xina i la Índia al capdavant, a l’any 2030 hi haurà un increment de la demanda d’energia de l’ordre del 60% respecte a l’any 2000 (els països en desenvolupament significaran més del 50% de la demanda).
 
Cal trobar respostes al triangle pervers format pel creixement demogràfic (es preveuen 9.000 milions d’habitants a l’any 2050), el desenvolupament de la majoria de països, i les principals fonts d’energia. Ens enfrontem, no a un problema global, sinó a dos. D’una banda, l’esgotament probable d’energies fòssils (petroli) al llarg del segle –malgrat no hi ha xifres definitives fiables, i, d’altra banda, els efectes climàtics i de salut d’un excessiu efecte hivernacle. Aquest últim podria augmentar si, amb l’escalfament global, s’alliberés el metà que roman sota d’algunes superfícies gelades del planeta (el metà té unes 23 vegades més impacte que l’anhídrid carbònic).
 
Tanmateix, cal no confondre conceptes quan es parla de possibles solucions. Quan es parla de temes energètics cal distingir, per exemple, entre les nocions de “ecologia”, “sostenibilitat” i “no contaminació”. Un producte pot ser ecològic sense ser sostenible. Per exemple, hi ha aliments anomenats “ecològics” (carn, cereals, etc) que empren més aigua i energia –menys sostenibilitat, que els aliments produïts per tecnologies estandaritzades. D’altra banda, en la ”sostenibilitat” i la contaminació ambiental hi ha una dimensió social (pobresa global) que tendeix a ocultar-se. Segons la FAO, uns 2.400 milions d’habitants dels planeta, els més pobres, obtenen energia de forma alhora sostenible i contaminant (biomassa de fusta, residus, etc).
 
Davant d’aquesta situació, l’aposta per energies “renovables” -aquelles que s’obtenen de fonts pràcticament inesgotables- i que alhora no siguin contaminants resulta una aposta intel·ligent. És el cas de l’energia solar, la eòlica, la de les marees, la geotèrmica, etc. Però amb el números de la demanda i del consum energètics globals a la mà resulta ser una aposta residual. Resulta convenient canviar hàbits de la població, promocionant una cultura d’autoconsciència ecològica (incentivar el consum de productes locals que evitin la contaminació pel transport; les polítiques de reutilització i reciclatge, etc). També cal una millora de l’eficiència energètica i una disminució dels residus. Però fins i tot amb les millors hipòtesis en aquests factors seguim sense donar respostes factibles de futur. D’altra banda, apel·lar a un “re-equilibri” dels usos energètics entre el primer i del tercer món, o postular estils de vida amb decreixements econòmics permanents, etc, tot i les bones intencions, no resulten posicions realistes. Ni els humans, ni la lògica productiva estan fets així.
 
Sembla que la resposta al triangle pervers anterior haurà de venir de la mà de la ciència i la tecnologia. Fotoelectricitat quàntica?. Hidrogen?. Aquest últim és molt abundant. Però en no ser una matèria primera s’ha d’obtenir d’altres combustibles, cosa que fa que el seu caràcter “alternatiu” depengui de cóm s’obtingui. I actualment més del 90% s’obté de combustibles fòssils. O sigui que, de moment, per aquí no sortim del triangle. Convertir la fusió nuclear en tècnicament operativa seria una gran notícia. El procés presenta problemes degut a les altes temperatures necessàries per fusionar els isòtops d’hidrogen -confinats en un plasma entre camps magnètics, però és una línia a investigar. Potser la tecnologia làser podria emprar-se en la fusió de residus de les centrals nuclears de fissió. Impulsar projectes com el ITER tenen un clar sentit.
 
Però al marge d’alguns projectes d’aquest estil, els estats i les empreses no han respost decisivament a aquells dos problemes globals: l’energètic i l’ambiental. Els principals actors mundials a la pràctica fan només veure que el tema està a l’agenda. Els esforços en R+D+i en el camp de l’energia i de la sostenibilitat haurien de ser molt més intensos i coordinats a escala internacional. El problema és col·lectiu i sempre serà més fàcil trobar solucions col·lectivament. La nanotecnologia té aquí coses a dir. Però en termes generals, els dirigents polítics, Obama inclòs, estan actuant infantilment, fent veure que les coses no són massa greus. Però ho són. Les generacions futures podrien saber-ho sense sortir de casa.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment