La llei de vegueries, a l'igual que la llei electoral, és improbable que s'aprovi en aquesta legislatura. Tampoc sembla que el millor moment per fer-ho sigui un any electoral. Tanmateix, aquesta llei es necessària, i no només per qüestions simbòliques associades a l'autogovern, sinó en termes de modelar el país a partir de criteris d'eficiència i de modernitat en la consideració territorial. La divisió provincial de l'estat, que data de 1833 (!!), va establir-se segons el model jacobí francès d'una divisió administrativa homogènia que no tingué en compte les tradicions territorials del país. Cal no perdre aquesta oportunitat. És un tema que pot semblar menor a molts ciutadans, però que és complex i amb repercusions clares de futur. La complexitat ve en bona mesura marcada per la encara dependència de l'ordenament estatal per la modificació provincial. En això la Constitució actual -que blinda les "províncies"- resulta també un text obsolet. El projecte presentat pel tripartit assenyala un desenvolupament en 7 vegueries i 4 fases, de les que només les dues primeres, poc importants, depenen de les instituciones de la Generalitat. Les altres dues requereixen la modifició de lleis per part del poder central (passar, per exemple, de 4 a 7 demarcacions implica pactar com queda l'el·lecció de senadors, etc). En canvi, la reforma de l'entitat metropolitana depén només del Parlament i podria ser, de fet, l'únic canvi real de la llei a curt termini. Aquesta seria una mala manera de començar la reforma territorial.
Els partits tenen la responsabiltat d'explicar bé a la ciutadania els per quès de la llei de vegueries. Haurien de donar respostes clares a qüestions com: quines avantatges suposarà respecte a les actuals diputacions?, significarà, de veritat, una simplifaciñó administrativa?, i una millora dels serveis pel ciutadà?, quin serà el nombre final de funcionaris?, què passarà amb les actuals províncies?, com s'articularà la doble funció de ser alhora organització supremunicipal i desconcentració de la Generalitat?, com quedara i per què, la nova entitat metropolitana (que crec que cal regular)? com s'articulara aquesta entitat amb comarques com el barcelones? com quedaran les funcions de lescomarques? Etc.
Finalment hi ha el tema de quàntes i quines vegueries hi haurà finalment, un tema que ja ha aixecat algunes "guerres territorials" quasi inevitables quan es toca l'status quo. Crec que seria convenient regular una regulació "assimètrica" per la Vall d'Aran, que respecti la seva especifitat. També cal estudiar a fons altres temes, com el de la possible vegueria del Penedès, el cas de la ubicació de la Cerdanya i del Ripollès, etc. Però la decisió final ha de ser del Parlament... i sempre hi haurà gent a la que no li agradarà aquesta decisió. Però es tracta d'un tema massa important com per a deixar que alguns alcaldes esdevinguin actors decisius. La llei sempre implicarà que alguns perdin influència territorial. Tanmateix, a més consens territorial i, sobretot, a més consens parlamentari molt millor. Un tema així requereix el consens entre el tripartit i CiU, com a mínim en les línies bàsiques del nou disseny territorial.