spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article La Vanguardia (Maig 2018) : "Diàleg?: línies verdes"

¿Estem entrant realment en una nova etapa en el conflicte nacional-territorial de l’estat?. Una “paraula màgica” repetida és “diàleg”. Només enunciant-la s’estaria a prop d’arribar a una solució. És així?

Un diàleg inclou diversos elements: 1) els objectius dels interlocutors: obtenir acords?, fer-ho veure sense desviar-se de les posicions inicials?, guanyar temps?; 2) sobre què es dialoga?, com s’estableix l’agenda?; i 3) amb quin procediment, amb quin calendari?.

 “Diàleg” és un concepte buit si no va acompanyat d’objectius, continguts, procediments i calendari. És possible? No és cap impossibilitat lògica, però la pràctica convida a l’escepticisme.  

Hi ha solucions institucionals per triar en la política comparada de les democràcies. No cal inventar res. El problema no és aquest.

Crec que si no s’entoma sense embuts el veritable tema de fons, la institucionalització d’una democràcia moderna en una societat plurinacional, no hi haurà cap avenç significatiu. Una solució estable requereix dues condicions: a) noves regles polítiques i constitucionals sobre drets, llibertats, institucions, símbols, competències, economia-fiscalitat, política europea i internacional; i b) garanties de que les noves regles es compliran i què fer si no es compleixen. Son dues condicions diferents que demanen acords diferents.

Escepticisme. Tanmateix, fem un exercici de política-ficció. Començar establint “línies vermelles” equival a negar el diàleg. A banda del tema dels presos i exiliats, presentar com inqüestionables la Constitució/Unitat d’Espanya o el 1 d’octubre/República Catalana és el mateix que no mostrar interès en arribar a acords. Dir que cal “dialogar dins de la llei” només te sentit si es vol trobar una llei molt millor que l’actual, la qual és bona part del problema. Més aviat crec que convindria començar amb un relat abstracte i compartit basat en les “línies verdes” de possibles acords de futur: trobar solucions basades en el respecte mutu i en els valors democràtics. De moment, sense concrecions.

A Catalunya, el model constitucional de 1978 ha quedat molt obsolet. Per molts catalans, viure en la democràcia espanyola és semblant al que diu un dels personatges d’Henry James (Retrat d’una dama): “viure com vivia era com llegir un bon llibre en una mala traducció”.

M’arrisco a mostrar un possible mètode genèric (amb l’obvi perill de rebre crítiques de totes bandes). Un primer pas consistiria en establir les esmentades “línies verdes” per part dels dos governs i la voluntat d’arribar a acords estables de futur. En una segona etapa, el diàleg podria partir de dos equips paritaris de tècnics (economistes, politòlegs, juristes, etc) que establissin lliurement propostes per encarrilar el tema de fons (crec que els polítics actuals no estan en condicions de fer-ho; els tècnics no se sap). Posteriorment el diàleg retornaria als polítics institucionals, els quals podrien posar a referèndum les possibles solucions acordades.

Ingenuïtat?. Les dificultats salten a la vista, especialment quan des de la capital no es parla d’un diàleg real sinó d’acatament i d’aplicar un 155 al quadrat. Hi ha una profunda desconfiança mútua, dues “cultures polítiques” amb diferents imaginaris sobre la història, el present i les perspectives de futur, una preparació analítica millorable en la majoria de partits (constatable en els seus documents), així com una absència de mediadors internacionals.

Els estadistes es mostren quan les circumstàncies, les lleis i els actors polítics son part del problema més que de la solució. De moment, el mapa d’estadistes és un desert. Qui encarrilés el conflicte de fons tindria un lloc rellevant a la història. Qui sap, la vida te sorpreses. “Un president o un líder –escriu R. Kaplan- pot tenir un intel·lecte pobre però malgrat això mostrar un bon criteri” (The Return of the Ancient Times). Tucídides deia una cosa semblant sobre els problemes de la democràcia grega.

L’estat te recursos legals, econòmics, mediàtics i internacionals per seguir aplicant vies repressives. Però quan més de dos milions de ciutadans de Catalunya donen suport a partits independentistes i bona part d’ells han desconnectat racionalment i emocional de l’estat, la repressió no sembla una manera intel·ligent de gestionar la qüestió. Si en el segle XX dues dictadures no van acabar amb el catalanisme menys ho farà una democràcia creixentment degradada en el segle XXI. Pels independentistes és irracional deixar de ser-ho si no es soluciona el tema de fons, que es un tema de reconeixement i d’acomodació política.

No estem només davant el contrast entre dos nacionalismes, sinó davant d’una oportunitat d’establir una democràcia i un estat de dret avançats i congruents amb el pluralisme nacional de la societat.

La història de la ciència mostra que sovint s’avança plantejant preguntes ingènues. Començar des d’unes línies verdes podria ser un primer pas. L’alternativa és seguir instal·lats en el conflicte durant molt temps, amb els costos que això suposa per tothom.

Diàleg?. Sí, però sense fer comèdia. Plantejant solucions al tema de fons.

Comments

# Tramadol
Sunday, August 12, 2018 11:57 PM
Excellent effort to make this blog more wonderful and attractive. Tramadol
Monday, October 28, 2019 12:48 PM
thanks for sharing the information and great effort . Top Plus Size Models

Monday, June 22, 2020 3:58 AM
https://69sexpositions.com/

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment