spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article La Vanguardia (Maig 2016 -2): Antagonismes: Kant i Tocqueville"

A vegades algunes reflexions filosòfiques ens acosten més que cap altra disciplina a captar l’essència d’una multitud de fenòmens que apareixen dispersos. Quan Kant i Hegel es plantegen en què consisteix una organització política racional no ho fan des de visions propícies a autoenganys ingenus sobre la condició humana, sinó des de la premissa d’unes tendències individuals i socials antagòniques.

Tanmateix, als humans no ens resulta fàcil pensar amb profunditat les situacions contradictòries. Tenim uns cervells bastant mandrosos i crèduls que tendeixen a pensar el món i a nosaltres mateixos des d’unes categories massa simples per captar les seves complexitats internes.

Sabem que els humans actuem per impulsos antagònics. Ens mou la cobdícia, la vanitat, l’ambició i l’afany de poder, al costat de l’empatia, la solidaritat, la cooperació i la compassió. Es tracta d’una doble vessant que ens impulsa a voler ocupar una posició rellevant al mig dels altres membres de l’espècie. No podem, diu Kant a Idees per una història universal en sentit cosmopolita (1784), prescindir dels altres humans malgrat que en molts casos no els suportem. I aquesta doble lògica ens fa estar sempre inquiets, tot constituint la base del progrés.

L’espècie humana, així, “vol i dol”. Moltes vegades volem l’acord, el consens, però les nostres tendències naturals volen una altra cosa. Això ho sabem, però després les abstraccions del llenguatge ens indueixen a pensar d’una manera més simple, fins al punt d’amagar els antagonismes que ens caracteritzen. Shakespeare ho expressa a Hamlet: “Els nostres pensaments son nostres, les seves finalitats van pel seu compte”.

La biologia evolutiva ha posat de manifest les arrels genètiques dels nostres antagonismes pràctics. Però quan pensem tendim a viure en la il·lusió de que les coses son més senzilles, per exemple, que tot allò que és desitjable resulta també harmonitzable. Els humans som uns animals més complexes que les teories polítiques i morals que parlen sovint de pluralismes fàctics, però que no estan intel·lectualment ben armades per pensar des d’un pluralisme teòric que sempre inclou antagonismes irreconciliables de valors i objectius.

Un dels moments en els que es reflexa millor el contrast entre els antagonismes que ens constitueixen i la simplicitat de les teories polítiques i morals habituals és el dels períodes revolucionaris. Son moments en els que es volen assolir diversos objectius desitjables, entre altres: la llibertat, la democràcia, la justícia social, l’eficiència i la solidaritat, però cadascun d’aquests objectius no acaba de lligar amb els altres.

Alexis de Tocqueville va ser un testimoni excepcional de la revolució de París de 1848.  En contrast amb revolucions anteriors de caràcter més polític (la revolució anglesa de 1688 o les revolucions americana i francesa de la segona meitat dels segle XVIII), els esdeveniments de 1848 varen representar un “gir social”, tant en relació als objectius com als medis emprats pels revolucionaris. En els seus Records (Souvenirs) sobre aquella revolució, Tocqueville corregeix el que havia postulat a la Democràcia a Amèrica. Si abans creia que l’antagonisme entre el liberalisme polític i la democràcia havien arribat finalment a ser compatibles a la pràctica malgrat estar presidits per lògiques diferents, la qüestió social li sembla un nou factor que provocarà una inestabilitat permanent.

Amant irreductible de la llibertat política, el pensador francès veu en el incipient socialisme un perill pels objectius de la revolució francesa. “El socialisme –ens diu- quedarà com el caràcter essencial i el record més temible de la revolució de febrer. La república no apareixerà més que com un medi, no com un fi”. I en un to marcadament pessimista: “I vet aquí com la revolució francesa torna a començar, perquè sempre és la mateixa. A mesura que avancem, el seu final s’allunya i s’enfosqueix (...) Estic cansat de confondre amb la riba, una vegada i una altra, unes boires enganyoses, i sovint em pregunto si aquesta terra ferma que cerquem des de fa tant de temps en realitat existeix, o si el nostre destí no serà més aviat el de fuetejar el mar eternament”.  

En l’actualitat podem dir que no hi ha mai una riba final en termes emancipadors, sinó que les democràcies liberals son sempre viatges vers ports transitoris més confortables. Els estats de benestar han recollit bona part dels valors i objectius d’una perspectiva “social” abans revolucionària. Tanmateix, introdueixen un nou component que resulta més fàcil d’articular en l’àmbit pràctic que en l’àmbit teòric amb els components liberals i democràtics. Hi ha una tensió inherent de fons entre aquests tres components de les democràcies occidentals. Els tres son necessaris perquè tots ells aporten objectius desitjables, però les seves lògiques internes estan sempre en tensió. La seva síntesis teòrica resulta impossible; la seva articulació només pot ser pràctica (a través de la deliberació, la negociació i el vot).

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment