spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (febrer 2016): "UE, universalisme de barri"

La UE es va construir després que dues guerres mundials assolaren el continent. En els temps de la seva fundació, ara fa uns 60 anys, la vocació europea no va ser construir una altra potència decimonònica sinó una entitat que evités una nova confrontació bèl·lica i es transformés en un actor integrat internament i amb un important pes internacional.

L’èxit de la UE en el manteniment de la pau interna resulta incontestable, així com haver estat una bona opció en termes de mercat compartit. Tanmateix, el procés europeu s’està fent des d’unes bases que a la pràctica impedeixen fer allò que es diu defensar. Hi ha una gran distància entre el que la UE diu i el que realment es comprova que fa. Vol ser una organització postnacional però segueix ancorada en una lògica merament interestatal. Mostra una voluntat de legitimar-se a través de l’apel·lació a uns valors morals molt abstractes, però mostra repetidament a la pràctica un decepcionant conjunt d’universalismes de barri.

Avui sembla clar que la ampliació de la UE fins als 28 socis actuals s’ha fet precipitadament. Es tracta d’un procés que ha resultat contradictori amb l’objectiu de construir una integració econòmica y política travada. El resultat és una organització que vol ser innovadora, però que ha esdevingut molt barroca en la seva legislació, institucions i procediments, des de clars dèficits d’operativitat i de legitimació.

La UE s’ha convertit en una organització que diu anhelar un futur davant del qual no deixa de posar inconvenients pràctics. Malgrat la seva habitual retòrica de grans paraules, les perspectives de la UE resulten actualment poc clares tant a nivell intern com a nivell internacional.

En termes institucionals, sobra burocràcia i falta govern. Sobren dèficits de legitimitat i falten projectes d’integració i de lideratge col·lectiu. Sobra Consell i falta Comissió. Sobren requeriments d’unanimitat en el Consell i falta una Comissió legitimada en termes democràtics i electorals i a la que es pugui qualificar de Govern comunitari.

També sembla clar que la unió monetària s’ha fet irracionalment en no poder comptar amb altres regulacions comuns prèvies en els àmbits polític i fiscal. Sobren dogmatismes en els objectius del deute i del dèficit i falten una fiscalitat comuna i un volum pressupostari (la xifra actual al voltant de l’1% del PIB resulta ridícula tenint en compte els objectius dels Tractats) .

També cal replantejar la política internacional de la Unió. Les expectatives que alguns preveien a inicis dels anys noranta no s’han complert. De la bipolaritat de la guerra freda s’ha passat a una multipolaritat en construcció de la que encara no sabem de quants pols consta ni el seu pes relatiu. S’han comés errors estratègics. Pel flanc oriental, per exemple, no s’ha produït la dilució progressiva de l’especificitat de Rússia com a potència ni la seva creixent integració en la lògica occidental. El miratge va durar només una dècada. Malgrat les seves dificultats internes, Rússia torna a ser avui una potencia que reivindica el seu paper hegemònic o influent a territoris d’Ucraïna, del Càucas, de l’Àsia central, així com a Síria i l’Orient Mitjà.

El fracàs i la inoperància de la UE resulten escandalosos en el tema actual dels refugiats. Es tracta d’una qüestió que fa sentir vergonya a molts ciutadans europeus quan, indignadament atònits, veuen unes imatges dramàtiques de famílies que fugen d’una guerra (Síria) que occident ha estat incapaç de gestionar. Unes imatges que reflecteixen una manca de voluntat de decisió (tant de la UE com de bona part dels estats membres).

El contrast entre el nombre de refugiats que es diu que s’acollirà i les ridícules xifres que arriben als estats membres (de l’ordre de 400 vegades menys) semblen fins i tot increïbles pel cinisme que suposen. I es repeteix una estratègia pràctica: primer mostrar indiferència i una clara manca de decisió i energia deixant passar temps a veure si el tema es dilueix; posteriorment, quan es veu que el tema va amplificant-se s’escenifica un acord d’ajudes econòmiques; finalment, les ajudes que acaben arribant son molt més escasses i es gestionen amb problemes d’eficàcia i d’eficiència.

A més, els estats membres orientals ni tan sols fan cas a les tímides posicions de la Comissió. Schengen en perill. I l’extrema dreta reforçant-se en bona part dels estats. Sense política col·lectiva mana el capital a escala internacional i els provincianismes parroquials a escala d’estats membres.

La manca de pes converteix a la UE en un actor internacional decebedor. No resulta estrany que a les cancelleries i ambients diplomàtics del món s’expliquin acudits sobre la UE. L’entusiasme entorn la UE fa anys que s’està diluint i les esperances d’esdevenir un referent internacional s’estan evaporant. La Unió no disposa avui d’un projecte de reforma. I els europeistes no tenim líders. A curt termini no hi ha massa motius per un optimisme racional.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment