spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (maig 2015): "Uns animals força estranys"

Els humans entenem millor el món de la naturalesa que el món socioeconòmic i polític, és a dir entenem millor el món que ens descriuen la física, l’astronomia o la biologia que el món d’allò que hem creat nosaltres mateixos. D’una banda, sabem que la realitat política i social és bastant més complexa que el que diuen les teories que tracten d’analitzar-la. Però, d’altra banda, sovint fem veure que creiem que aquestes teories son realistes, malgrat saber que son massa simples i incomplertes. De fet, si som sincers, no acabem d’entendre el món dels humans.

Cada cert temps apareixen autors que creuen que el coneixement ja ha arribat al màxim en algun camp. La majoria dels científics de la segona meitat el segle XIX creien que l’edifici de tota la física estava pràcticament finalitzat ... pocs anys abans de l’aparició de la teoria de la relativitat i de la física quàntica!.

També en l’àmbit de les ciències socials alguns han pretès clausurar la història. Fukuyama ho mantenia en relació al capitalisme i la democràcia liberal després de l’esfondrament dels sistemes comunistes de l’Europa de l’est. En canvi, més o menys a la mateixa època, l’historiador marxista Hobsbawm parlava d’un “declivi de la civilització”, malgrat reconèixer que Marx s’equivocava en pretendre resoldre problemes que de fet no controlava i que les estratègies comunistes eren errònies. Mers miratges. En el millor dels casos pura ingenuïtat teòrica autocomplaent, i en el pitjor, una perillosa ceguesa ideològica que ha abocat a sistemes totalitaris.

Ens podem preguntar per què persones reflexives poden equivocar-se tant. Dit en termes més frívols, per què persones tan intel·ligents acaben formulant tesis tan tontes. Per què de fet, pensem sovint malament la realitat política i social?. Hi ha raons que apunten als canvis inherents i imprevistos de les societats humanes, a que la informació disponible és incomplerta, i a l’existència inevitable d’interessos particulars en la formulació d’idees i de teories explicatives i prescriptives. Tot això és cert, però crec que hi ha raons més profundes relacionades amb com està constituïda la nostra ment.

Avui sabem que la pràctica totalitat dels nostres components genètics va conformar-se molt abans de l’aparició dels llenguatges humans. Els nostres cervells remeten a temps molt anteriors a la nostra capacitat de raonament i de deliberació. Una capacitat que ha suposat un salt decisiu i que ha propiciat el desenvolupament de les diverses cultures tal com avui les coneixem. Però alhora és una capacitat que es troba assaltada permanentment per deficiències i falles cognitives que es detecten també en totes les cultures. Entre aquestes deficiències es troben les inferències mal fetes a partir de fal·làcies lògiques, les ambivalències del llenguatge, una memòria deficient, la diferent avaluació dels arguments segons com es presenten de forma retòrica, la tendència a la confirmació espontània d’allò que resulta congruent amb les nostres idees i valors, etc.

La veritat es que no raonem gaire bé i encara deliberem pitjor. Som bons en tecnologia però deficients en ètica. Això, tanmateix, no resulta massa estrany. També els ulls que tenim ens permeten veure-hi i no és que siguin precisament un prodigi d’enginyeria. L’evolució ha inventat vàries vegades diverses maneres de veure-hi, tots ells amb clares limitacions i errors de disseny. Al final el que compta en l’evolució és l’eficiència dels resultats, encara que no sigui una eficiència òptima. Estem proveïts de cervells propicis a l’error i a la distorsió (no cal esperar a les campanyes electorals per comprovar-ho). Quan estudiem la naturalesa això es pot corregir, però en els assumptes humans resulta molt més difícil. Massa complexitat a digerir de cop per uns cervells que han evolucionat durant milions d’anys per realitzar altres funcions.

Les neurociències ens venen a dir que els cervells dels humans han conformat unes ments més aviat mandroses i amb tendència a deixar-se enganyar, inclosos els autoenganys de creure allò que volem creure. També expliquen perquè la lògica i les matemàtiques suposen un problema per la majoria de la gent. La conclusió es que davant de la complexitat que torna obsoletes les velles idees, més que exigir i elaborar concepcions més refinades, els nostres cervells acostumen a demanar simplificacions alternatives.

El fet que els mites de les religions o de les ideologies que pretenen tenir la clau de volta dels problemes de la humanitat aconsegueixin tenir molts seguidors té a veure com a mínim en part amb la mandra epistemològica i les tendències cognitives defectuoses arrelades en els nostres cervells. Tendim a creure concepcions simples basades en la combinació d’uns pocs elements que pretenen donar resposta a preguntes genèriques, sobre la vida individual o social, per estrafolàries, surrealistes i fins i tot ridícules que siguin. L’evolució ens ha procurat cervells alhora ganduls i crèduls. Bertrand Russell expressava una cosa semblant amb la seva fina ironia britànica quan venia a dir “es diu que l’home és un animal racional; m’he passat tota la vida buscant proves d’això”.

Els humans som uns animals força estranys. Per molt que repetim allò de que “si la gent s’escoltés, parlaria menys”, parlem molt més del que pensem i estem condemnats a pensar molt més del que coneixem. I quan ho fem és normalment amb presses, des de premisses molt simplificades i interessos a curt termini.

Saber el que ignorem ens pot fer més respectuosos vers els altres, esdevenir més “liberals” en el millor sentit del terme. No estaria potser malament insistir de tant en tant en tot allò que ignorem. Un àmbit que Kant veia com un oceà a punt d’engolir l’illa del coneixement que hem anat creant des dels nostres propis límits epistemològics. Els humans?, uns animals força estranys, més emotius que racionals, que viuen en un planeta perdut d’una galàxia com tantes altres.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment