spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (març 2013): "Democràcia, pluralisme, benestar"

Les democràcies del segle XXI necessiten transformar-se per tal de que puguin tant realitzar millor els seus propis valors, com evitar disfuncions i deficiències generals: corrupció, escassa separació de poders, partitocràcia, poca participació ciutadana, ineficient regulació de grups econòmics i financers, reduïda incidència en qüestions globals (pobresa, ecologia). No totes les democràcies són iguals, però totes presenten marges de millora.

En el nostre context s’hi afegeixen dues deficiències específiques: l’absència de tractament de la plurinacionalitat de l’estat, i un model de descentralització molt insuficient. Es tracta de dues qüestions diferents que requereixen solucions també diferents, però que han estat confoses des de la transició.

En la qüestió territorial, la Constitució del “consens” (1978) va pagar el preu de les indefinicions i ambigüitats. Recordem que es va fer amb un exèrcit amenaçant, encara molt vinculat a la dictadura, i sota la direcció d’elits sorgides del règim anterior. Quedaren sense definir aspectes fonamentals susceptibles d‘interpretacions no només diferents, sinó contradictòries. Es creia que l’esforç de “consens” que va possibilitar aprovar el text permetria resoldre els conflictes de futur. Error. Més de tres dècades després, el model autonòmic ha esdevingut obsolet en termes de reconeixement i acomodació del pluralisme, i d’autogovern efectiu (interpretació de drets, lleis de bases, lleis orgàniques, competències d’execució, política europea, etc).

L’estat espanyol no ha fet mai seu el pluralisme nacional i lingüístic interns. És un estat del que les institucions i ciutadans de Catalunya s’han de defensar constantment –en termes de drets, benestar, fiscalitat, llengua, àmbit internacional, etc. Després dels esforços dels primers Tribunals Constitucionals per posar cert ordre, la sentència sobre l’Estatut del deslegitimat TC del 2010 ha establert un marc legal rígid, estret i de molt poca alçada política i intel•lectual. Avui, aquest marc ja no és una realitat ambigua respecte a Catalunya: és una realitat hostil. L’independentisme de la majoria dels catalans és avui una posició totalment racional.

El partit socialista (em refereixo tant al PSOE com al PSC) pretén defensar una “tercera via”. Li diuen la “via federal”. D’entrada podria semblar una proposta atractiva. La política comparada ofereix diferents models federals –hi ha 23 federacions al món, cap d’elles coincident, juntament amb estats associats, federacies i confederacions. Els models més pluralistes, descentralitzats i asimètrics ofereixen elements interessants pel cas de Catalunya, però altres resultarien totalment desencertats: segons quin sigui el model federal que s’adoptés, el resultat seria encara pitjor que l’estat de les autonomies. El problema es que no se sap quin és el model que el partit socialista proposa. Els seus documents interns són d’un nivell analític decebedor. Sembla que no saben de què parlen. Defensar el “federalisme” sense dir quin model es proposa és simplement vendre fum. I després de tres dècades, a Catalunya la situació ja està molt cremada com per comprar fum.

Recentment, Rubalcaba ha resumit en cinc punts el que entén per “federalisme”: reforma del Senat, menys centralització, reforma del finançament, cooperació (conferències de Presidents), i més autonomia municipal. Tot establert des de la perspectiva de la “igualtat dels espanyols”. Tanmateix, això, o bé és com no dir res, o és simplement antiquat o pervers. El centre de gravetat és precisament establir què són i com s’estructura el reconeixement del pluralisme, les competències, l’òrgan que decideix sobre els conflictes (i qui l’anomena), la fiscalitat, els drets col•lectius i de vet, les asimetries de diferents àmbits (simbòlic, econòmic, social, europeu, internacional), etc. El poder municipal és competència de les unitats federades a la majoria de països federals de referència. La cooperació no és millor per principi que la competitivitat. Etc. El líder socialista encara pensa en termes d’estat unitari; no en termes federals i encara menys en termes plurinacionals.

No cal ser un especialista per veure que la “proposta” socialista resulta conceptualment deficient i institucionalment obsoleta. De fet, no és una proposta. Per ser-ho hauria de concretar el seu contingut i establir com s’implementa. Els socialistes no han fet mai cap de les dues coses. El llenguatge emprat, a més, reflexa una cultura política unitarista, afrancesada, així com un nacionalisme molt impermeable al pluralisme.

En definitiva, tant l’experiència com la racionalitat de futur indiquen que els catalans hem de “tirar pel dret”. És a dir, hem de construir el nostre propi estat de dret per esdevenir una societat més lliure, amb més benestar i influència al món. És una qüestió de dignitat col•lectiva. En el país sobren recursos de tot tipus per fer-ho, i per fer-ho bé. El Govern i el Parlament han de liderar el procés. Amb rigor, professionalitat i generant legitimitat interna i internacional. Però la societat civil i la ciutadania són la base i el motor del canvi. Hi haurà un moment de ruptura, sigui a través d’un referèndum o a través d’eleccions, mobilització popular i legitimitat internacional. Un futur molt millor és possible. En termes de democràcia de qualitat, de benestar i de reconeixement internacional.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment