spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (febrer 2013 - 2): "Corrupció: parlar menys i fer més""


La corrupció existeix tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat, però és en el primer, especialment quan afecta als governs, quan té més repercussions socials. En termes generals, inclou tot un conjunt de pràctiques, com l’enriquiment delictiu, els suborns, l’intercanviï o compra de decisions públiques favorables, el nepotisme, el caciquisme i les xarxes clientelars, el finançament il•legal, la desviació de fons públics, etc.

No es tracta precisament d’una novetat. Hi ha constància de pràctiques de corrupció des de les antigues civilitzacions de Mesopotàmia i Egipte. També es donaren casos d’acusacions a la Grècia clàssica, fins hi tot en relació a personatges amb fama de íntegres (Pericles, Demòstenes, etc). A Roma la compra de vots i de càrrecs, així com les pràctiques “clientelars”, eren un signe de la influència i prestigi de determinats dirigents. La frontera entre la desviació de fons públics i els negocis privats era sovint difusa. I Maquiavel esmenta que difícilment un estat pot afirmar-se sense aquest tipus de pràctiques. En fi, es podrien citar molts casos en la història europea dels darrers segles, on principalment la noblesa civil i eclesiàstica forçava el canvi de càrrecs, interpretava les lleis d’acord amb interessos particulars i establia comportaments que avui qualificaríem de mafiosos.  

En el segle XX, la corrupció ha format part dels règims populistes totalitaris, tant de dretes com d’esquerres. En les democràcies liberals actuals, la situació sembla ser bastant diferent segons els estats. Dic sembla ser perquè, per definició, resulta difícil per no dir impossible, fer rànquings amb criteris objectius sobre pràctiques de corrupció. El més conegut és el que ofereix anualment Transparency International, però està basat en les percepcions subjectives dels ciutadans sobre el grau de corrupció dels seus estats respectius. En termes europeus, i en contrast amb el països llatins i de tradició catòlica, l’actitud i mentalitat impulsada per l’ètica protestant sembla ser un element diferenciador favorable contra les pràctiques de corrupció. Les democràcies que semblen ser menys corruptes són les nòrdiques i algunes centreeuropees. En el cas espanyol, les evidències indiquen que aquí “qui la fa, no la paga, sinó que més aviat la cobra”. La legislació i els procediments de control resulten molt lleugers. Semblen pensats per a que les coses segueixin igual.


És  veritat que la majoria de polítics de les democràcies són honrats, però també ho és que la majoria de les pràctiques de corrupció no es coneixen ni es coneixeran mai. El fet bàsic d’aquestes pràctiques és la interrelació entre el món econòmic i financer (grans empreses, bancs i lobbies) amb els governs, partits i administracions dels diferents nivells territorials. Altres factors que faciliten aquestes pràctiques són la connivència de silenci amb alguns grups mediàtics; la lentitud, sovint exasperant, dels tribunals de justícia, així com la seva habitual politització que dilueix la separació de poders (tribunals suprems, constitucionals); la manca de medis d’investigació pròpia dels procediments de control (tribunals de comptes); la opacitat informativa a l’interior de la mateixa administració pública; la manca d’incompatibilitats entre les esferes pública i privada; les competències en urbanisme del poder local; la manca de control efectiu del “gran frau” fiscal (es persegueix més eficaçment el petit frau que el gran frau); la prescripció dels delictes de corrupció; les amnisties fiscals; o el finançament il•legal dels partits polítics.

Els efectes de la corrupció són múltiples: desprestigia no només al corrupte i al seu partit o institució, sinó al conjunt del sistema polític -augmenta l’escepticisme i el desinterès de la ciutadania pels afers públics; redueix l’eficiència (quan una empresa rep una adjudicació a través de suborns no té perquè ser la més eficient); redueix les inversions i fa créixer tant l’economia submergida, com l’opacitat del frau fiscal i les desigualtats en la distribució de renda, etc.

El combat contra la corrupció constitueix un dels objectius permanents per assolir una democràcia de qualitat. Contra aquestes pràctiques hi ha remeis polítics, institucionals, econòmics, mediàtics, legals, administratius i culturals. Cal procedir a una implementació creïble de mesures. Però seria millor fer-les a partir, no de pactes entre partits –que són actors involucrats en allò que es vol corregir, sinó a través persones independents i coneixedores de les pràctiques de corrupció en els diversos àmbits implicats en el tema.

Nota final. Per a que Catalunya es doti d’una democràcia pròpia i de qualitat cal que la Generalitat compti, a més, amb una sòlida política exterior i amb uns serveis competents d’intel•ligència. L’estat els té i els fa i farà servir constantment. Es tracta de dues “estructures d’estat” bàsiques per encarar professionalment el procés polític actual.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment