spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   

Fa unes setmanes vaig rebre la proposta d'encapçalar la llista d'ERC a les eleccions al Congrés per part del futur nou president del partit Oriol Junqueres i del seu equip. És una proposta que, òbviament, agraeixo. 

Crec que pel futur de Catalunya és important que ERC sigui un partit fort, ben dirigit, ben organitzat, amb una estratègia i un lideratge clars. Un partit amb projecció internacional i amb un discurs i pràctiques renovades sobre l'emancipació nacional, els valors democràtics i una perspectiva emancipativa liberal d'esquerres. Aixó fa que simpatitzi amb la renovació que representa Oriol Junqueres pel futur d'aquest partit.

Tanmateix, després d'analitzar les principals dades i variables d'aquest moment politic concret, les conseqüències de l'avençament electoral, la situació fragmentada actual de l'independentisme, i l'actuació previsible en el futur Congrés de Diputats, he arribat a a la conclusió que aquest no es el moment i que la meva funció serà més útil pel país en el lloc i activitats professionals que desenvolupo a l'actualitat.

No hi ha hagut cap altra element "extern" (dirigents d'ERC, d'altres partits, d'organitzacions, etc) que hagin influit en la meva decisió. Mai he parlat amb Jonqueres de qui havia de ser en concret el numero 2, 3, etc de la llista. Aixo es deixava per parlar-ho despres de la meva possible acceptacio de la proposta. Aixi, no son encertades les versions periodistiques de la noticia de que la meva no acceptacio de la proposta es deuen a no haverd'enfrontar-me amb un altre candidat intern, etc. Son noticies simplement falses. I ho deixo aqui: no vull contribuir a enrarir l'ambient preelectoral del partit.

Des de d'aqui desitjo el millor per les persones que finalment conformin la llista d'ERC al Congrés, així com pel procés de renovació interna d'aquest partit. Un partit que el pais necessita que sigui excel·lent, modern en la renovació de l'independentisme, al màxim de transversal en la seva identitat nacional  i un partit amb vocació de govern. Molta sort  a tots !

Categories: Bloc de notes

Comments

# Marita Viscarro
Monday, August 1, 2011 5:37 PM
Benvolgut professor Ferran Requejo,
Celebro que hagi refusat encapçalar la candidatura d'ER als propers comicis generals. Ho celebro per vostè, no es pot apedaçar un teixit esfilagarsat amb roba nova ni emplenar amb vi nou la bóta vella. El partit històric de Macià -li ho dic amb profunda tristesa- és avui un futur cadàver polític. Arruïnat per lluites caïnites que l'enceguen, pateix una malaltia crònica incurable: alienació per dèficit democràtic. Com pot aglutinar un partit tan malalt interiorment l'antic i el nou independentisme? És una llàstima que perdem el temps i l'energia en projectes obsolets.
Desitjo que la seva veu lúcida, que segueixo a traves dels seus llibres i articles, pugui adherir-se a d'altres formacions més sanes, que apleguin en lloc de dividir.
Penso en la nova assemblea de Catalunya: l'ANC. Necessitem que comenci a caminar, que reuneixi sota un full de ruta clar els qui som partidaris d'un estat propi, que contempli la diversitat de parers com a riquesa, que ens integri en un tot coherent i ens entusiasmi per fer camí plegats.
Li desitjo un bon estiu professor Requejo, rebi la meva consideració i salutació cordial. Atentament,
Marita Viscarro Aubeso
Tuesday, August 2, 2011 5:46 AM
L'independentisme a casa nostra s'ha perdut en debats sobre tàctica estèrils i s'ha trencat per culpa d'aquests debats tàctics. És una llàstima. Col·laborar amb les formacions regionalistes per portar-les cap a les nostres posicions i evitar l'aïllament associat a l'extremisme o mantenir-se ferm en una posició per no perdre el nord? Exercir de pol de l'independentisme transversal o exercir de pal de paller de l'esquerra del país? Són tàctiques. És una llàstima que aquestes tàctiques acabin generant l'odi que la Marita Viscarro mostra. Un odi absurd que només serveix als que defensen el contrari del que ella diu defensar. El més trist és que totes aquestes tàctiques han de coexistir, per tant, fora bó que, en comptes d'odiar el que ha optat per un altre camí i acusar-lo de nosequè absurd i malalt (o no s'ha d'estar malalt per pretendre que ERC ha deixat de ser Independentista?), ens alegrem que cadascú des de la seva via comenci el camí. Des dels convergents fins al darrer reagrupat. Per això em sap greu que no hagi volgut visualitzar el canvi de tendència afegint-se a ERC. Sento que s'equivoca. Espero que no.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment